Som 10 milions
Carrers que parlen
Els carrers no només parlen quan s’omplen de gent o llaços. També parlen quan estan bruts i abandonats
Fa alguns anys els balcons de les cases de bona part de Catalunya es van omplir de senyeres i estelades. Era l’any 2017 i estàvem a punt de participar en un referèndum per la independència. Era el moment en què tothom era independentista. Els que sempre ho havien estat i els que no ho havien estat mai. Poc després vam veure com les baranes de cases i balcons s’omplien de llaços grocs. I, després, les tanques de les autopistes i els carrers. El país en va quedar ple. Era el moment en què els carrers havien de ser nostres per explicar al món quines eren les idees polítiques de la majoria de la població respecte als presos polítics i els exiliats. El món ens mirava i els llaços grocs es van convertir en una marca que va arribar a abraçar l’independentisme i el dret a l’autodeterminació. Els llaços grocs i les senyeres i estelades als carrers deien tantes coses de nosaltres que, de sobte, van començar a aparèixer banderes espanyoles en llocs on no n’hi havia hagut mai abans. I és que de la mateixa manera que la prestatgeria de casa delata quines són les nostres lectures (o no) i els colors de la façana diuen de què estan fets els nostres pobles de forma particular, els carrers diuen qui som de forma col·lectiva.
Precisament, els carrers no només parlen quan s’omplen de gent, d’estelades o de llaços grocs. Els carrers també parlen quan estan buits, quan estan bruts i quan estan abandonats. Coincidint amb el 50è aniversari de l’assassinat de Salvador Puig Antich, el grup municipal d’ERC a Vilafranca va sortir al carrer per denunciar el deplorable estat de la plaça que porta el seu nom a la capital de l’Alt Penedès. Els republicans demanen una intervenció municipal per dignificar aquest espai, no només com una acció d’urbanisme al barri de la Girada, sinó (i sobretot) com una acció de memòria històrica, una acció de respecte a la figura d’una persona que va morir a mans del règim feixista en plena dècada dels setanta.
En la mateixa línia el grup municipal de la CUP ha demanat fa alguns dies la dignificació d’aquesta plaça juntament amb la plaça de Lluís Maria Xirinacs, un espai que també ha quedat desemparat al barri de la Girada. La dignificació d’aquests espais que porten el nom de l’activisme democràtic i pacifista, de l’activisme antifeixista, és una manera de presentar la ciutat al món. Per això, els cupaires de Vilafranca van un pas més enllà i en la seva demanda sobre les places de Puig Antich i Xirinacs també demanen que s’aprovi un carrer o una plaça de Guillem Agulló, l’activista que va ser assassinat l’any 1993 a mans d’un grup d’extrema dreta al País Valencià. Aquesta no és la primera vegada que la sol·licitud arriba a l’Ajuntament de Vilafranca. De fet, l’any 2008 el grup municipal de la CUP ja ho va proposar, sense aconseguir el suport necessari per tirar endavant la proposta. I no és una casualitat. És així perquè els noms dels carrers també parlen de nosaltres.
