Som 10 milions
El tortuós camí d’Andorra per despenalitzar l’avortament
Un dels dos caps d’estat, el bisbe de la Seu d’Urgell, ja ha dit que dimitiria en cas de despenalització
L’avortament a Andorra és il·legal en tots els supòsits, inclosos els casos de violació, de malformació del fetus i de risc per a la salut de la mare. Malgrat l’existència d’un Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD), aquelles que volen avortar es veuen obligades a fer-ho a França o a Catalunya. La pressió internacional, la de les organitzacions feministes, i el fet que França hagi inclòs la interrupció voluntària de l’embaràs a la Constitució en un país on el president del país és un dels dos caps d’estat d’Andorra posa el principat davant la necessitat de despenalitzar-lo. Però com? Tractant-se d’un país on l’altre cap d’estat és el bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep episcopal, Joan-Enric Vives.
Aquest ja va anunciar que dimitiria en cas de despenalització de l’avortament, i provocaria d’aquesta manera una important crisi institucional. El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, reconeix que el camí “és estret, no llarg, però el recorrerem a poc a poc”. Baró creu que el treball “no és excessivament complicat”, i passaria per la modificació del Codi Penal. Ara bé, “sí que és més complicat” el desenvolupament legislatiu de l’acompanyament de les dones en el procés. I aquí queda “descartada” la possibilitat que l’avortament es pugui dur a terme a Andorra, però caldrà veure com es concreten múltiples qüestions, entre les quals el rol dels professionals sanitaris vinculats.
El ministre calcula que el treball per despenalitzar l’avortament “hauria d’estar enllestit a mitjan 2025” malgrat que des del Vaticà no ho tenen tan clar. El mes de setembre passat, el cardenal Pietro Parolin, secretari d’estat del Vaticà, va visitar Andorra i va qualificar la situació de “molt delicada i complexa” tot remarcant que la defensa de la vida “en totes les etapes” és un dels principis fonamentals de l’Església catòlica.
El tema de l’avortament ha traspassat fronteres amb les reivindicacions d’organitzacions com Amnistia Internacional o associacions feministes europees. La comissió d’Igualtat del Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana una resolució de suport a Vanessa Mendoza, presidenta de l’associació Stop Violències. Aquesta resolució respon a la declaració institucional fallida del 23 de novembre, també projectada en suport de l’activista i per denunciar la vulneració de drets a Andorra a conseqüència de la prohibició d’avortar, que no va poder anar endavant perquè PSC i Junts se’n van desmarcar. Aquest cop, la resolució només ha obtingut els vots en contra de Vox i PSC.
D’altra banda, 130 dones residents a Andorra van ser ateses a Catalunya per a una interrupció voluntària de l’embaràs el 2022. Segons es desprèn de les dades del Departament de Salut de la Generalitat, la majoria (34) es trobaven en la franja d’edat entre els 25 i els 29 anys, seguida de la dels 30 als 34 anys (31), la dels 20 als 24 anys (29) i la dels 35 als 39 (20). També s’especifica que van avortar 19 dones majors de 39 anys i sis menors de 20.
