La poma Tutti
La realitat ens diu que la pagesia catalana continua innovant i donant resposta als nous reptes i dificultats
El futur de la pagesia està en joc. No només per la burocràcia, pels entrebancs i per la competència deslleial d’altres mercats i pels preus miserables, també per unes condicions climàtiques que obliguen el camp a repensar el seu model per subsistir.
Dijous passat, mentre el país seguia immers en les tractorades i protestes dels agricultors, la fundació privada Institut Cerdà presentava a la seu del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats les vint principals innovacions de la cadena de gran consum. Entre les quals, hi destacava la poma Tutti, desenvolupada per l’Institut de Recerca i Investigació Alimentària (IRTA) i per les empreses Plant&Food Research, Fruit Futur i Venture Fruit en uns camps de la Tallada d’Empordà. La poma Tutti no és una poma qualsevol. Es tracta d’una varietat aconseguida amb diferents encreuaments, totalment resistent a temperatures molt altes i a condicions climatològiques adverses, mantenint una textura, un color i un sabor extraordinaris. Els experts calculen que l’any que ve ja hi haurà 250 hectàrees plantades amb aquesta nova varietat. Aquest hauria de ser un exemple paradigmàtic de com la pagesia no s’està quieta malgrat les dificultats existents. Mentre uns acusen el camp d’haver-se acomodat, de viure exclusivament de subvencions i de no voler adaptar-se als nous temps, la realitat ens diu que la pagesia catalana segueix innovant i donant resposta als nous reptes i dificultats, tot i les múltiples adversitats. El camp català és capaç d’adaptar-se cada dia. Per això hauríem de preguntar a les administracions públiques si són capaces d’acompanyar la pagesia en el seu desenvolupament o si, per contra, seguiran posant entrebancs i dificultats a un ofici per si mateix més dur que d’altres. Si deixem fer i acompanyem en lloc d’impedir l’evolució amb tanta burocràcia, potser el camp ens pot donar molts altres exemples de poma Tutti i moltes més respostes a un món canviant, però amb pagesos sempre al capdavant. És clar que potser ara vindrà algú que decidirà produir pomes Tutti al Marroc a meitat de preu i ensorrar d’aquesta manera anys i anys d’investigació i desenvolupament als camps gironins. Així anem!
