Tornem-hi

Fa quinze dies que se m’han acabat oficialment les vacances i quasi ni recordo les meves relaxades llegides a les platges empordaneses. He de confessar que enguany, al final del meu període de descans, em vaig entretenir llegint consells (la majoria molt absurds, deixeu-m’ho dir) per tenir “una bona rentrée”. Quantes bajanades que escrivim, no? Després de les vacances, tornar a la rutina professional sembla una tònica generalitzada pels qui tenim la sort i el mal costum de treballar. Estant pendent dels mitjans, especialment dels digitals, t’adones de la quantitat de persones saberudes que t’expliquen, et venen, et comparteixen o t’aconsellen estratègies per tal que la tornada no sigui gaire cruel. Llegir-los a ells i a elles m’ha distret enormement (és un gran divertiment), però m’ha fet reflexionar. Quanta gent que sap tantes coses, no? En l’entorn mediatitzat en què ens movem, sembla que un clàssic com aquest: tornar a la feina postvacances, necessita també ésser planificat, però sobre tot aconsellat. Quants consellers o gurus ens fan la vida més fàcil. Gràcies.

D’entre l’allau de publicacions que he llegit en diagonal els meus últims dies de repòs, entre novel·la i novel·la (no m’agrada fer sudokus), he trobat un consell que m’ha fet trontollar el cervell: “Sigues amable amb els companys de feina i dedica uns minuts a preguntar-los per les seves vacances. Així generes empatia i contribueixes a crear un bon ambient de treball.” Estic flipant. Estem fatal, no? Vull dir, hi ha lectors/usuaris que necessiten que els aconsellin això? Doncs sí. Necessitem que ens aconsellin fins i tot sobre com “crear bon rotllo” a la feina (Hola!! Sentit comú? On ets?). L’ Edelman Trust Barometer per Espanya (2023), que mesura la confiança dels ciutadans en temes diversos, reforça aquesta idea. Conclou que els ciutadans cada cop tenim més temors personals i existencials (els informes sobre salut mental ho corroboren). M’ha acabat de rematar una de les afirmacions del treball: “En España, confiamos en casi todas las fuentes de información” i una mica menys en les xarxes socials... però totes les fonts al mateix cistell. En aquesta rentrée proposo donar-hi dues voltes.