Coses de joves
Arribar a l’etapa adulta sabent quant costen les coses ens dota de rumb i de direcció a la vida
Tots esperem que arribi el període de vacances amb candeletes. Tenir temps per a nosaltres, per a la família i els amics, sense haver de patir pel rellotge. O que la feina ens estigui a sobre. Tot i que no sempre aconseguim desempallegar-nos de l’estrès a la primera. Als nostres fills, de vegades, sembla que no els passi el mateix. Coses de l’adolescència! Molts dels que conec viuen immersos en un metavers permanent. Així que desconnectar, desconnectar, no ho fan gaire. En tot cas, quan no tenen escola, poden passar més temps connectats al fantàstic món que hem inventat de l’era digital i les pantalles fotoluminescents.
Alguns, però, segueixen el vell hàbit de buscar feina a l’estiu. Allò que tant ens exigien que féssim els nostres pares quan també érem adolescents. Us en recordeu? L’excitació de buscar feina a l’estiu per fer quatre calés i tornar a l’escola sentint-te útil i important. Com si ja fóssim grans del tot. No sé si aquest costum hauria d’imposar-se de nou entre les famílies de casa nostra. Però el que sí que tinc clar és que cal recuperar els valors de la responsabilitat i la cultura de l’esforç entre els joves. Per més carrincló que sembli, arribar a l’etapa adulta de la nostra vida sabent quant costen les coses ens dota de rumb i de direcció a la vida. I admeto que la nostra mainada no ho té gens fàcil. La vida en general, però sobretot la dels adolescents a l’estiu, no està muntada per demanar-los responsabilitat. L’oci accepta cada cop els clients més i més joves, saltant-se fins i tot la normativa legal. L’alcohol i els excessos acompanyen els qui volen semblar més grans abans d’hora. I molt sovint els adults ho consentim per por que no se sentin fora de lloc. Però a quin preu?
Ens refugiem, de vegades, dient que quan érem joves déu-n’hi-do també les que fèiem. Però el món gira molt més ràpid ara. I la maduració a les fruites els arriba quan toca, no abans. Sense voler estem permetent, potser, que als nostres joves se’ls demani viure una vida que encara no els toca.
Bona tornada als que avui arribeu. I gaudiu els qui, si podeu, comenceu amb un somriure el vostre merescut descans.
