Opinió

opinió

L’últim ball

En el funeral de la mestra Agnès Lassalle, a Biarritz, el vidu es va acomiadar amb un ball davant del fèretre

Tenia la intenció de dedicar aquest espai a la novel·la que acaba de publicar Mònica Batet, Una història és una pedra llançada al riu, perquè demà es presenta a Girona, a la llibreria Les Voltes, a les 7 de la tarda. Vaig descobrir l’escriptora en una sessió amb els alumnes de l’Aula d’Escriptura de Girona en què parlava del seu procés de creació, sobretot del seu llavors últim llibre, un recull de contes titulat Dins del cor de Chopin. Des d’aleshores que la tinc en el punt de mira, a ella i a l’editorial que va crear el 2020, Nits Blanques, basada en la publicació en català d’autors escandinaus contemporanis. Pretenia, doncs, posar el focus sobre aquesta escriptora majúscula i discreta perquè, tot i tenir un ofici musculat amb vuit llibres publicats, el primer dels quals va rebre el premi Just M. Casero el 2005, i una escriptura peculiar que abrigalla i glaça alhora, no té la projecció mediàtica de molts altres autors. Anava a escriure sobre tot això quan em va aparèixer el viralitzat vídeo del ball del marit de la professora assassinada a França. I m’hi vaig quedar. Agnès Lassalle va ser apunyalada a classe per un alumne de 16 anys que sentia unes veus que l’empenyien a fer-ho. En el funeral de la mestra, a Biarritz, el vidu es va acomiadar amb un ball commovedor i meravellós davant del fèretre i una fotografia de la seva estimada. Sonava una versió francesa de la cançó Love, de Nat King Cole. L’home va obrir el ball tot sol, però de seguida s’hi van afegir els amics. Ells ballaven en parella, que és com se sol ballar el lindy-hop i com el ballaven Agnès i Stéphane. “És com el final d’una pel·lícula, però tan trist!”, deia un dels comentaris al vídeo. Sempre he tingut una debilitat especial per les escenes de ball a les pel·lícules. Uma Thurman i John Travolta a Pulp Fiction, Emma Thompson i Daryl McCormack a Good luck to you, Leo Grande; Mads Mikkelsen a Otra ronda, Paul Mescal a Aftersun, Hugh Grant a Love actually, Joaquin Phoenix a Joker, Mumble i companyia a Happy Feet, fins i tot Patrick Swayze i Jennifer Grey a Dirty Dancing. Emoció màxima amb tots aquests i tants altres balls. Però mai com en l’últim ball d’Agnès i Stéphane.

El primer capítol del nou llibre de Mònica Batet es titula “Aprendre a ballar”, i s’hi llegeix: “Un home que no sap ballar no és ningú.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.