Opinió

De reüll

Empènyer per avançar

Podem trobar molts exemples en la història del país sobre interpretacions i aplicacions esbiaixades de la llei per part de la judicatura que acaben posant en dubte la finalitat de la norma. Sovint el debat és si l’escletxa és la prova d’una mala redacció o és la prova de la mala intenció de qui l’ha d’interpretar.

El debat sobre la rebaixa de les penes a agressors sexuals amb l’aplicació de la llei del “només sí és sí” és, lamentablement, un episodi més d’aquesta història. Si tots fóssim sincers podríem reconèixer que la llei no es va redactar amb aquesta finalitat, sinó la contrària, i que, un cop més, la interpretació és la clau del context actual. No és estrany, doncs, que hi hagi qui assenyali els jutges.

Però, en un pla més profund, hi ha un altre debat que ha quedat tapat o emmascarat. Què hem fet com a país en benefici de les víctimes d’aquests agressors sexuals? Què hem fet perquè se sentin més segures? I què hem fet per evitar que aquestes agressions es produeixin? Que un estat governat per partits d’esquerres i feministes tingui un paper tan transparent en un tema com aquest fa de mal pair. L’objectiu no és assenyalar els masclistes. L’objectiu és trobar solucions a aquest problema. I ara ens toca empènyer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.