Opinió

opinió

Els premis Liberpress

Hi ha dos motius clars per assistir al lliurament d’aquests premis

Fa uns dies es van lliurar a l’Auditori de Girona els premis internacionals de Liberpress, l’associació que treballa per la cultura de la solidaritat i per una societat més democràtica, tolerant, humana i solidària, com ella mateixa es defineix.

Hi ha dos motius clars per assistir al lliurament d’aquests premis i desitjar que ni l’associació que els promou ni la Diputació de Girona deixin de fer-los. El primer, el fet que sigui una associació de Girona qui designi els premiats i atorgui aquests guardons a la nostra ciutat té una importància extraordinària, i hauria de servir per a la seva projecció internacional com a ciutat compromesa amb els drets humans més enllà del turisme low cost i de bicicleta. En els temps que ens ha tocat viure i en vista de l’augment dels autoritarismes, cal més que mai fomentar els valors pels quals treballa aquesta associació i la gent que premia. El segon, l’acte dels premis en si mateix: un espai de reconeixement, de reivindicació i de cultura. Un acte per reflexionar –ni que sigui durant aquella estona– i replantejar-nos moltes coses al mateix temps que descobrim la qualitat humana dels premiats, gent de diversos orígens, cultures i disciplines, però amb aquest atractiu en comú.

Necessitàvem més que mai reconèixer les lluites per la pau, pels drets humans, contra les violències i les injustícies, contra el canvi climàtic i les desigualtats; sentir la veu encara clara de Quico Pi de la Serra; escoltar les sàvies paraules de l’Eudald Carbonell, que reclama consciència per evitar el col·lapse; la de les dones iranianes que lluiten per la seva vida contra un règim que les anorrea; la de l’associació que treballa per ajudar les dones i els seus fills que arriben amb pasteres absolutament esgotades i desemparades; conèixer els intel·lectuals, les escriptores, els dibuixants, perseguits pel fet de manifestar els seus pensaments crítics amb el poder imperant, exiliats i amenaçats per uns i altres; recordar gent de l’altura d’en Lluís Maria Xirinacs, a qui l’associació va homenatjar amb un acte al preciós cementiri del Papiol on els morts descansen arran de terra, i agrair a la fundació Randa la preservació de la seva memòria.

Necessitem que Liberpress i la Diputació de Girona continuïn per molts anys la tasca de reconeixement de totes aquestes dones i homes que fan aquest món una mica millor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.