Permís per anar a pixar

Després de suportar com el Madrid estovava de valent el Barça i el deixava en una situació que es comença a assemblar massa a la que va tenir amb Koeman, però havent gastat la carta Xavi i les cartes d’un grapat de palanques, vaig tornar a la programació de TV3. Abans del partit hi havia vist començar Cadena perpètua (1994), de Frank Darabont, amb Tim Robbins i Morgan Freeman. Veure les escenes finals en què en Red surt de la presó i en què el blau del Pacífic preludia els títols de crèdit relaxa, fins i tot, del correctiu futbolístic que ens varen engaltar. De fet, si hagués pogut, ara mateix seria amb l’Andy Dufresne i en Red a Zihuatanejo i els ajudaria a esmerilar la barca com si no hi hagués demà. En els minuts que quedaven vaig poder escallimpar la magistral escena del supermercat, que tenia enfonsada en algun calaix de la memòria. En Red, en llibertat condicional, ha trobat feina al supermercat i per més que l’encarregat li diu que no cal permís per anar a fer riu, ell no deixa de sol·licitar-lo cada vegada que ho necessita. “Després de quaranta anys demanant permís per anar a pixar, si no en demano no me’n surt ni una gota”, explica. “Vet aquí on som”, vaig pensar en escoltar Morgan Freeman. No és la primera vegada que ho diem però me’n va fer revenir. Avui la nostra classe política (independentista) és incapaç de fer-ho si no demana permís. Repressió, presó i exili han estroncat lideratges i ens han portat on som.