La col·legiala

En diuen tradició. Que et cridin “puta”, amb to bel·ligerant, esgargamellant-se des de la finestra de l’habitació compartida, ofenent el silenci nocturn, però no gens les col·legiales residents al bloc de davant. En diuen tradició, que amb veu hostil t’etzibin “puta”, “conilla”, “nimfòmana” i “follar” en una frase inductora de la cultura de la violació. Però la col·legiala, amb mil cadenes daurades al coll i la cabellera llarga i planxada, ha explicat als periodistes que és rivalitat estudiantil; que, “pobrets”, s’han disculpat, que s’ha tret de context, que és una tradició. És una tradició de “pobrets” mascles desbocats udolant com espartans abans de la batalla, creient-se invictes i superiors, et considerin “puta”, “conilla”, “nimfòmana”. Perquè la col·legiala és consentidora i ho justifica. De la mateixa manera que consentia i justificava, l’àvia, la besàvia quan el marit la pegava; obedient, submisa, seguint el manual de la Sección Femenina de la Falange de Pilar Primo de Rivera. La col·legiala legitima la manada mentre el seu mirall és la tradició que es propaga a Instagram, on hi ha noies aparador, amb mil cadenes daurades al coll, cabelleres llargues i planxades, que van a festes, les marques els envien vestits, maquillatge i assecadors, les conviden a viatges, tenen fills abans dels 30, postulen a Lourdes vestides d’infermeres i fan un vídeo de com resen el rosari.