Opinió

Tribuna

Per què es tria l’escola cristiana?

“Els projectes d’escoles cristianes també són socials i de tradició pedagògica que beneficia entorns i societat. Unificar el sistema corre el perill de convertir-nos en clons

El documental de La piràmide invisible sobre l’1 d’octubre comença amb una imatge icònica d’aquella diada. A l’església de Santa Maria de Vila-rodona, mentre uns canten el Virolai, uns altres compten paperetes. L’anècdota és una petita finestra que deixa entreveure el compromís de l’Església amb el país i la democràcia. Una cosa similar es va viure en diverses escoles cristianes. Amb imaginació i generositat, família i escola van garantir l’obertura dels col·legis electorals. Junts van fer possible aquella jornada històrica: per tenir veu i per defensar totes les veus. No oblidem com s’aplaudia els votants del no.

Però de vegades hi ha relats que no sabem explicar. O que d’altres expliquen per nosaltres carregats de prejudicis. Avui les escoles cristianes tenen l’oportunitat d’explicar-se i fer-se entendre. La fundació que les aplega a Catalunya ha convocat aquests mesos de setembre i octubre les direccions dels centres en sis diàlegs territorials. A Manresa, Lleida, Sabadell, Tarragona, Barcelona i Girona han plantejat un nou marc estratègic sota el lema Som futur. Toca marcar perfil i tornar a ser veu pública autoritzada.

Aniria bé preguntar a les famílies per què trien escola cristiana. Què hi troben? En molts casos, projectes educatius innovadors, proximitat amb l’equip educatiu, estabilitat del claustre. Però sobretot uns valors, un model de persona cristiana: eduquen infants i joves per al compromís, perquè transformin aquest món en un lloc més humà. Amb llibertat personal i esperit comunitari.

Quan el govern de torn em diu com ens hem d’estimar o com hem d’educar els fills, em salten les alarmes. També ens regalen dietes que inclouen hamburgueses de soja i el mòbil a primer d’ESO. Prescriuen l’espiritualitat atea o, si no es pot evitar la fe, que la practiquem a casa, en silenci i després de tirar la cortina. És conegut el perill de convertir-nos en clons d’un sistema que pensa per nosaltres. M’estimo més la pluralitat i el sentit crític. I això passa per garantir la diversitat en l’oferta educativa. Les famílies tenim dret a triar escola. Triem projectes que arrelen en un lloc concret i amb les nostres conviccions més fondes.

Darrere l’escola cristiana hi ha famílies que s’enfanguen per millorar l’entorn. Aquesta setmana he conegut el president d’una AMPA de les Terres de Ponent. Participa en diversos projectes educatius del centre. Com la coral que aplega gent des dels cinc fins als 80 anys, o un projecte de reutilització de roba en què també s’han implicat diverses generacions. Són iniciatives singulars que parlen d’un model de convivència, que aconsegueix eludir el consumisme i enforteix les relacions humanes. Són les mateixes iniciatives socials que responen, coordinades, quan toca defensar la democràcia o la llengua. Com les associacions de famílies, de veïns, la gent que fa teatre o castells, els caus, els esplais i les parròquies que compten paperetes.

Sabeu què reivindiquen aquestes entitats? Què els cal per tirar endavant? El que demanen és acompanyament; que se’ls escolti, que no se les deixi soles. Val per a la institució que les aixopluga i per a la societat que es beneficia de la seva feina silent. Cap família no vol que se la castigui per triar escola cristiana. Demanen la gratuïtat de la plaça i honestedat en el discurs públic. Els mitjans de comunicació i la mateixa administració, amb responsabilitat, han de saber explicar la realitat de tot el col·lectiu. I vigilar com es cuinen els polèmics informes sobre la segregació. Visitin, si us plau, les escoles religioses de Salt, de Manlleu o dels barris de Sant Antoni i del Raval de Barcelona.

Aquestes mateixes famílies també demanen sentit comú en les polítiques educatives. Sobren els exemples, però un dels més escandalosos és forçar despesa pública per construir noves escoles, en detriment del concert de places d’escoles veïnes que tenen llarga tradició pedagògica. Què triaran les famílies sense condicionants econòmics?

El nostre país no tira endavant sense la iniciativa social. La gent no es compromet a cop de subvenció. Cal anar més enllà. Seguim necessitant projectes que ens obrin la ment, que donin sentit a les nostres vides i ens moguin a favor del bé comú.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.