Opinió

De reüll

La candidata

Una amiga em va dir que agrada més a les dones que als homes. No ho deia com si fos una novel·la de Jane Austen, per mencionar un clixé, sinó perquè la sèrie Intimidad de Netflix pot generar als homes certa incomoditat, el reflex d’un mirall que mai han vist que fos deformat o que feia mal. Quants thrillers hem vist en els quals la vida íntima d’un candidat s’usa per erosionar la seva esfera pública? A Intimidad la perspectiva femenina ho és tot: la víctima de l’escàndol és la candidata a l’alcaldia de Bilbao arran de la difusió d’un vídeo sexual, gravat amb la finalitat de deixar-la fora de joc. No “agrada” a les dones per aquest canvi de rol. Ja no som l’amant, la còmplice, sinó la candidata; “agrada” perquè es fixa en el cost i les conseqüències devastadores per a elles. La sèrie ha tornat als platós l’exregidora Olvido Hormigos i visibilitzat el cas Iveco, del 2019, quan una treballadora va patir la filtració d’un vídeo íntim entre els més de dos mil empleats de la fàbrica. Es va acabar suïcidant. La sèrie enxarxa les dues històries: no cal ser política, també una noia amb l’única ambició d’una vida familiar pot ser objecte d’un judici social i sexista. Mostra una visió amb moltes arestes del feminisme, del poder i d’una societat amb massa miralls deformats. Una de les protagonistes tenia una serp. Podem ser candidates o manar una retroexcavadora; però són disfresses per amagar el pecat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.