Opinió

23a Nit d’Il·lusió

És la il·lusió d’un català universal que passeja encara el seu art per escoles, llars de jubilats, teatres

La 23a edició de la Nit d’Il·lusió ja és història. Com en tota història, aquesta s’escriu amb lletra gran i pel guanyador, en aquest cas l’il·lusionista Xevi Sala, el gran Xevi, que ens ha fet gaudir una vegada més amb la presència dels millors il·lusionistes del món. No us parlaré del Gran Museu de la Màgia, l’únic i el més gran del món, perquè tothom ja l’hauria de conèixer per la seva originalitat, per l’immens nombre de peces i pels autòmats que fan la delícia de grans i petits.

Avui parlaré de “La nit d’ il·lusió” com a expressió d’una flama màgica, la d’una trajectòria de més de seixanta anys fent espectacle portant l’alegria a nens, adults i persones de la tercera edat. És la il·lusió d’un català universal que passeja encara el seu art per escoles, llars de jubilats, teatres, sales d’espectacles i, no fa gaire, pels casals de Catalunya escampats pel món. I ara, com cada any, omple l’Espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro en la gran Nit d’Il·lusió.

L’espectacle basat en l’habilitat i enginy dels millors il·lusionistes del món ens va delectar amb efectes meravellosos que són incomprensibles per a la ment humana, que no sabem com es produeixen, que generen il·lusions amb trucs des dels més clàssics fins als més moderns.

Durant quasi dues hores vam gaudir de números tan variats com els moviments a dins i fora d’una pantalla de televisor, de cartes que no paraven de sortir a raig d’una mà o la perfecció de l’escapisme, que, en un tres i no res, desapareixien d’una caixa i apareixien entre el públic. I, per descomptat, els trucs tradicionals d’en Xevi en les transicions entre cada actuació, amb el seu humor característic. Un espectacle únic en un lloc únic en què, com si d’una illa es tractés enmig d’un mar de milers de festivals, festes i concerts arreu de Catalunya, apareix Xevi i la seva Nit d’Il·lusió, per ser el gran miracle de l’estiu, a Santa Cristina, d’on és fill adoptiu.

Ell, un català universal, no té encara, inexplicablement, la Creu de Sant Jordi, després d’haver passejat Catalunya per tots els casals catalans del món, exercint de català, senyera en mà i barretina al cap. Un greu error. Felicitats, Xevi, per la gran feina feta i per la que et queda per fer. Avui també l’hem de felicitar pel seu 79è aniversari. Per molts anys!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia