Opinió

15 són 15

Festa Major

Durant aquests dies, els pobles de Catalunya s’omplen de visitants que fugen de la ciutat i que busquen la ’tranquil·litat’ del món rural. Ara bé, al mes d’agost la tranquil·litat dels pobles està plena de soroll, de música i del gaudir de les festes majors. I és que després de dos anys amb els esdeveniments socials restringits per la COVID19, enguany les festes majors s’han pogut tornar a celebrar amb normalitat. Cada poble viu la festa segons les seves tradicions, costums i preferències però en tots ells el denominador comú és la interacció i la vida social. A tall d’exemple, a La Fatarella (Terra Alta) aquests dies es balla la tradicional ’jota tortosina’, just abans de sortir el sol es canta l’’aurora’ pels carrers del poble i se celebra la tradicional ’corrida de rucs’. Igualment, arreu de Catalunya surten seguicis festius, pubilles i hereus, hi ha xarangues pels carrers i se celebren espectacles, concerts i actuacions musicals de tots tipus. Catalunya està de festa major!.

Les festes majors són dates de referència al calendari de pobles i ciutats. Aquest estiu, a més, les festes majors són un tornar a la situació de pre-pandèmia. Aquest retrobament festiu és també un impuls econòmic a tot un conjunt d’activitats i sectors que han patit de forma molt severa les conseqüències de les restriccions de moviments arran de la pandèmia.

Conèixer la importància econòmica de les festes majors no és senzill, atès que hi ha moltes activitats diferents que reben un impacte econòmic. En primer lloc, hi ha el que s’anomena ’sector cultural’, amb una definició relativament complexa que inclou un conjunt d’activitats diferents, com les arts escèniques (dansa, ballet, orquestres, corals i tot tipus de grups musicals), les activitats audiovisuals (revistes, cinema, ràdio, etc.), les indústries creatives (publicitat, artesania, disseny, arts gràfiques, etc.), o les instal·lacions culturals (museus, galeries, biblioteques, sales de ball, etc.). En segon lloc, l’impacte econòmic de les festes majors també repercuteix de forma directa sobre activitats del sector serveis, com la restauració, el comerç o el transport.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, enguany el sector cultural català ocupa un 5,6% del total d’ocupats catalans (concretament 198.100 persones). Malgrat el retrocés sofert pel sector arran de la crisi financera del 2008, el nombre d’ocupats ha mostrat una evolució creixent tant en termes absoluts com en termes relatius en els darrers 15 anys, passant de 151.100 treballadors el 2009 (4,5% del total) als valors actuals. Sense oblidar la dimensió social i cultural, les festes majors generen economia i reverteixen sobre un ampli ventall d’activitats i sectors, que aquest estiu poden treballar amb normalitat després de dos anys de sacrificis i limitacions.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.