Opinió

opinió

Oh, gavina emprenyadora!

La proliferació de gavines és un problema que ja fa anys que patim

Expliquen a la ràdio que a Nàpols una gavina s’ha emportat un gosset amb el bec i ha arrencat el vol, per a ensurt de la senyora que el passejava i del pobre animalet, que ves a saber on para. Cal reconèixer que la història té un punt tragicòmic, però no deixa de ser un retrat surrealista del que està passant arreu amb aquestes aus, ara tan menyspreades.

De fet, pensava en aquesta anècdota quan, de la finestra estant, he vist passar una gavina amb un enorme plomall negre penjant. No era el gosset de Nàpols, era un ocell malferit que acabava de caçar per dinar.

En la meva adolescència –segurament per culpa del llibre d’en Richard Bach Joan Salvador Gavina i de l’afany de volar del seu protagonista–, vam mitificar els gavians i les gavines, i en vam fer un símbol de bellesa i llibertat. També és cert, almenys així ho recordo, que, els estius de la meva infantesa i joventut prop del mar, aquests ocells els veia sempre a la llunyania, sobrevolant les aigües salades on de tant en tant es capbussaven per treure’n algun peix amb què alimentar-se.

No recordo haver vist mai gavines passejant pel carrer, ni pels mercats, ni furgant les escombraries, ni menjant coloms, ni tan sols a Girona en recordo la presència.

La proliferació de gavines és un problema que ja fa anys que patim a les nostres poblacions, especialment a les zones costaneres, sense aparent solució. S’han acostumat als humans i als seus residus, i no els tenen por. Ans al contrari, si senten qüestionada la seva presència planten cara, fan vols rasants per marcar territori i adverteixen xisclant que són allà. Si no, que ho preguntin al gos de casa, obligat a recular cada cop que surt al jardí a prendre l’aire.

A tot això cal afegir-hi el nivell de soroll que arriben a generar en època de criança i la quantitat d’excrements que s’acumulen als carrers i al mobiliari urbà.

Els ajuntaments han d’actuar per trobar mesures que posin fi a la reproducció d’aquestes bèsties, com per exemple el pinso anticonceptiu, no fos cas que acabem cantant “Oh, gavina emprenyadora que passeges pel mercat”, mentre en Joan Salvador Gavina fa acrobàcies a l’abocador (clausurat?) de Solius.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.