Opinió

opinió

Miquel Oliva i Ullastret

Oliva era un lluitador inesgotable per obtenir la protecció del patrimoni

La ciutat ibèrica d’Ullastret va commemorar, el 15 de juliol, els cent anys del naixement de l’arqueòleg Miquel Oliva i Prat (1922-1974), amb un acte que va acabar amb un concert de Carles Coll Bardés i Carles Coll Costa (hi van estrenar Balada per a Ullastret, de Jaume Cristau). Mestre d’arqueòlegs, Oliva era un lluitador inesgotable per aconseguir la protecció del patrimoni, feina que li va valdre enfrontaments amb la policia, com ara la seva detenció quan va voler aturar (per sort ho va aconseguir) la urbanització de l’espai on hi ha la Ciutadella de Roses. Va morir massa aviat, amb 52 anys, a causa d’un accident de trànsit, però van ser molts els treballs i les gestions que va portar a terme. El lloc amb el qual se’l relaciona més és Ullastret.

Allà, amb un encàrrec del també arqueòleg Lluís Pericot, va començar a excavar l’any 1947 i, de mica en mica, va aconseguir que l’espai fos considerat un jaciment i que s’hi fes un museu. La ciutat ibèrica d’Ullastret és això, una ciutat, perquè malgrat que només hi ha un 20 per cent de les restes aflorades a la superfície, les noves tecnologies han permès definir l’abast d’aquest primer assentament civilitzat de la zona.

És el major nucli urbà dels indigets que hi ha a Catalunya (hi vivien unes 6.000 persones) i s’hi continua treballant. Però potser Oliva hauria dit que ara, sabent el que hi ha sota terra, es va massa lent (no per culpa de la direcció del jaciment, sinó per qüestions econòmiques, ja se sap) i que cal prémer l’accelerador.

La civilització dels ibers no tenia, pel que hem vist fins ara, la magnificència dels romans ni el glamur dels grecs, característiques que atrauen els productors de cinema. Treballs literaris com Ànima de tramunta, de Núria Esponellà, o la gratament sorprenent Àunia, d’Ivan Vera, sense oblidar els escrits que Josep Pla, amic d’Oliva, va dedicar a l’espai, han fet els ibers una mica més mediàtics, però no és suficient. Qui sap si deixar al descobert les restes de tota una ciutat de milers d’habitants canviaria les coses. I ja posats a imaginar, si s’hi trobés la corresponent pedra de Rosetta per desxifrar els escrits ibers, pujaria el caixet. L’actual director del jaciment, Gabriel de Prado, diu que, potser, la pedra es trobarà a Ullastret. Oliva, entusiasta com era, segurament hi estaria d’acord.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.