Opinió

Llegenda del nostre futbol

Xavi Agustí tenia manies, feia plantar alls darrere la porteria, empetitia camps, però en sabia molt

Vaig escriure dimecres l’obituari de Xavi Agustí a L’Esportiu. N’estic cansat, que es morin amics i tinc complex de Pereira escrivint necrològiques. No vaig poder dir ni la desena part del que hauria volgut del paio que més en sabia de futbol dels que vaig conèixer en aquella època. Era un puta, en sabia un niu i estava disposat a tot pels seus equips, Banyoles i Girona bàsicament. Era de família bona de Banyoles, divertit, arrauxat i enamorat del futbol. Va estudiar polítiques, va estar al darrere d’alguna discoteca i tenia contactes arreu. Em va salvar planes de diaris i hores de ràdio amb les seves entrevistes. Vam dinar, sopar i sortir de nit en aquells anys amb Jordi Xargayó i Jordi Danés i un grup d’amics futboleros. I vam riure molt. El vaig admirar pel seu coneixement del món del futbol. Era gairebé obligat trucar cada dia a l’Stop, ara el Racó del Pernil de la plaça del Núria. Per ell vaig conèixer Valentí Güell, Valentín Valle, en Raset, en Josep Corominas de Banyoles i tants d’altres. Després van muntar oficina al Bus Stop. No el recordo gaire de jugador però era bo. Com a entrenador era millor. Sabia llegir els partits i canviar-los. Era un gran psicòleg amb els seus jugadors. Sabia motivar-los. En tenia algun que potser no era gaire bo però que creia que li portava sort i el feia jugar. Tenia manies. Va fer plantar alls a les porteries del Banyoles. Empetitia el camp si convenia. Reciclava jugadors veterans i donava oportunitats als joves. Tenia contactes, amb en Minguella. Va fer moltes operacions futbolístiques, alguna de dubtosa vista amb ulls d’avui en dia. Se sabia moure en època de maletins, contactes i pressions als àrbitres. Si hagués estat per ell, el Girona hauria pujat a segona A el 1992. Va faltar que algú fes el pas i posés algun milió (de pessetes) al maletí. Potser algú va fer-ho pels altres. Potser no vivia pendent dels entrenaments, però ho sabia tot del rival, dels seus i de l’àrbitre. I jugava les seves cartes. Vivia pel futbol. Gràcies a ell molts gironins van arribar a primera divisió i van viure del futbol. Tenia contactes i sabia com utilitzar-los. Li agradava viure bé i en sabia, però tenia al mateix temps passió per la seva dona i els fills. Van ser històriques les seves batusses amb Joan Mis, Waldo Ramos, Pepe Pinto i tants d’altres. Mantenia amistat amb jugadors històrics com Óscar Aja, per exemple. Gran amic d’en Nitus Granados. El Girona li ha de dedicar avui la victòria. És el mínim.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.