Opinió

De reüll

El segon cognom

Me la imagino asseguda en una de les tauletes de marbre, reflectida al mirall de l’entrada, on encara s’hi conserva, amb una pintura poc descolorida, l’al·legoria de la Llibertat. Potser hi va escriure, com qui ordena les idees mentre pren cafè, la carta que més tard va mecanografiar amb data del 17 de juliol del 1945 en un full personalitzat en l’encapçalament amb les dades de l’entitat de la qual era secretària: la Unió de Dones de Catalunya. Comitè Nacional a França. Cafè Florida, Arcades del Capitol. Tolosa de Llenguadoc. La signant és Maria Prat. La Maria Prat Pena va estar interna a Rivesaltes. La Maria Prat Planas, infermera durant la guerra a Banyoles, el 1945 ja havia tornat de Prada, i una altra banyolina, la Maria Prats Serra, encara havia de passar la frontera clandestinament per reunir-se amb el seu marit a Orleans. Hi ha una Gemma Busquets que és dissenyadora gràfica i una Gemma Busquets, advocada. Difícilment coincidirem en el segon cognom, que reconeix la mare, completa els orígens i és determinant en una recerca històrica. No és una tendència més d’aquest feminisme de formes que busca el canvi. El segon cognom és valor en si mateix perquè ens fa úniques. És el que feia singular la Maria Prat que el juliol del 1945 escrivia cartes en nom de la Unió de Dones des de Tolosa de Llenguadoc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.