Opinió

Tribuna

Meditació sobre la pau

“Vull creure que sí; que la raó humana empesa per l’amor pot renovar aquesta confiança en l’espècie humana i guanyar terreny en la pacificació del planeta.

El futur depèn de les opcions que es prenen en l’actualitat i, segons quines siguin aquestes, s’està esbossant un futur més clar o més obscur. La llibertat d’acció dels presents ha de tenir en compte els hipotètics beneficis o perjudicis que es puguin causar a les generacions futures. Aquesta reflexió té, òbviament, conseqüències en el terreny de la vida social, de la pràctica política, de l’educació i, naturalment també, en el camp de les biotecnologies i del medi ambient. La pau futura depèn de les decisions que prenguem en el present.

La reflexió sobre l’herència que deixarem als nostres fills i nets i als nets dels nostres nets no és irrellevant. Partim de la tesi que el món és un do rebut immerescudament, una realitat bella i plural que no ens pertany com a espècie, sinó que hem de vetllar i protegir, emprar amb la deguda mesura i, evidentment, cedir-lo en herència als qui, en el futur, naixeran i viuran en ell.

La concepció del món com un do, com a un bé donat que cal servar i protegir és determinant a l’hora de relacionar-s’hi correctament. L’experiència d’aquest do suscita en l’ésser humà admiració i, a la vegada, gratitud. Aquesta gratitud es tradueix en una actitud de respecte, de veneració, d’agraïment a qui l’ha fet possible.

Les generacions futures ens demanaran comptes per les decisions que hem pres durant el període d’història que ens ha tocat viure. Nosaltres ens lamentem, molt sovint, d’allò que van fer i desfer els homes que ens van precedir en el temps.

Molts conflictes sanguinaris s’haguessin pogut evitar amb un pèl de seny, d’humilitat, de tolerància i de diàleg. I, a més a més, és veritat. Els critiquem i, a voltes, els repudiem per allò que van fer o deixar de fer; però el passat no podem canviar-lo, perquè és petri i està més enllà del nostre àmbit de llibertat; no pertany a la voluntat. Nosaltres, al capdavall, som la resultant d’aquest passat. La memòria desperta de les atrocitats que els nostres avantpassats van cometre, de les sinistres malvestats que van causar a l’entorn natural, han de ser una excusa per pensar, a fons, les accions que emprenem en el futur. No desitgem ser recordats pels mals que hem causat, sinó per haver contribuït, modestament, a edificar el món, a generar més bellesa, més bondat, més unitat i calidesa en el món.

Massa sovint identifiquem les contradiccions i les febleses de les generacions que ens ha precedit en el temps, però no som prou conscients per veure aquelles contradiccions que estem gestant en el present i que tindran efectes molt negatius en el futur llunyà. La cura de les necessitats del present, no pot hipotecar el futur.

Entre els pensadors que han articulat més reeixidament una ètica de les generacions futures, destaca el filòsof d’origen jueu, Hans Jonas. En la seva obra fonamental basteix les condicions bàsiques per garantir un futur digne a tot ésser humà a partir de la virtut de la responsabilitat, entesa en un sentit kantià, però substantivament transformada. Ser responsable, segons aquest lúcid pensador, no significa solament respondre coherentment de les pròpies decisions, assumir els actes lliures i fer-se càrrec de les conseqüències que tenen. És respondre a la crida dels éssers vulnerables que exigeix atenció, disponibilitat, resposta. És responsable, –ras i curt–, el clam del pobre, de la víctima, de l’innocent, del famolenc, del transeünt, del sensesostre. La responsabilitat, però, es projecta envers el futur. Hi intervé la raó pràctica però, a la vegada, la força imaginativa. Exigeix tractar els homes i les dones del futur dignament, sense oblidar que són fins en si mateixos.

En la darrera de les conferències Gifford que John C. Eccles va dictar en la universitat d’Edimburg durant el curs acadèmic 1977-1978 es preguntava: ¿Som encara a temps de bastir una filosofia i una religió que ens pugui donar una confiança renovada en aquesta gran aventura viscuda en llibertat i amb dignitat? Vull creure que sí; que la raó humana empesa per l’amor pot renovar aquesta confiança en l’espècie humana i guanyar terreny en la pacificació del planeta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.