opinió
Que neixin flors a cada instant
El sentiment d’eufòria és inevitable: a poc a poc anem trencant barreres
En el moment que escric, el Barça femení de futbol –que no el Barça de futbol femení– és objecte de portades i lloances. Les jugadores del Barça han posat el futbol que practiquen les dones a primera línia, i el Camp Nou s’ha omplert a vessar. El sentiment d’eufòria és inevitable: a poc a poc anem trencant barreres.
Això m’ha fet pensar en el que va dir l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, en l’acte institucional del Dia de les Dones, quan feia referència a un manifest de cinquanta anys enrere per dir que no havíem avançat gens. Ja li vaig dir que no compartia aquesta visió pessimista, que nega la importància i els fruits de la lluita feminista i l’evidència dels avenços legals i socials.
Exemples: cinquanta anys enrere existia encara la llicència marital, que negava la plena capacitat d’obrar a les dones, sotmeses a la tutela legal del marit; fins l’any 1983 no es va despenalitzar la píndola anticonceptiva, per no parlar de l’avortament i del divorci; era impensable veure dones, joves i nenes incorporades massivament al món laboral, a la universitat i a l’esport; era impossible parlar de violència masclista ni acudir a una comissaria a demanar protecció contra els abusos maritals.
Sense aquests avenços avui no hi hauria dones conductores, policies, maquinistes, conselleres, metgesses, bomberes, advocades, ni l’acceptació social del feminisme.
Com en el futbol, però, patim el masclisme, la cosificació, les dobles jornades, els sostres de vidre, la bretxa salarial, etc. Perquè la plena igualtat arribi abans del previst –cent anys més, segons els experts– totes les accions importen.
Per afavorir i normalitzar que les nenes i noies puguin jugar a futbol, i dedicar-s’hi professionalment en condicions d’igualtat, sense cap discriminació, cal que proliferin equips infantils prop de casa. Perquè puguin seguir jugant com els seus companys, cal que el Quart, el Fornells, el Sant Gregori, el Gironès, La Salle, els Maristes, el Vedruna, apostin per fomentar aquests equips de noies perquè no hagin de deixar el futbol abans d’hora, perquè aquest esport no estigui només a l’abast de les elits o de les jugadores excepcionals. Perquè tot l’exemple de les jugadores del Barça, i de tantes altres, serveixi de llavor i neixin flors a cada instant.
