Opinió

A la tres

Pedro I del Sàhara

“Els drets dels sahrauís són tan legítims com els dels ucraïnesos i la invasió marroquina, tan il·legal com la de Putin

Ja té nassos que en el món del 6G, el metavers i la comunicació virtual el gènere epistolar continuï sent l’hàbitat natural de traïcions, conspiracions i pactes amb el diable. En el fons Pedro Sánchez és un tipus tradicional, pastat a l’antiga, i per trair els principis de l’esquerra europea i del seu propi partit, per conspirar contra el poble sahrauí i per pactar amb un sultà, rei i autòcrata que té per lema “La revolució soc jo”, què hi ha res millor que una carta de tota la vida. Sis senzills paràgrafs per vendre 600.000 persones i dècades de lluita i sacrificis; unes poques línies per acabar reivindicant Marx, Groucho Marx, i el cèlebre “Tinc uns principis, però si no li agraden aquests, en tinc uns altres”. Ep!, però que no és res personal, només són negocis.

Va ser l’Espanya de Franco, i la de Joan Carles, la que va enganyar primer els sahrauís, a les Nacions Unides i a la Comunitat Internacional, assumint el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí en el marc de la descolonització del Sàhara Occidental i permetent després la invasió unilateral del territori per part del Marroc. Va ser l’Espanya de Franco, i de Joan Carles, la que va posar un peu fora de la legalitat internacional. Pedro Sánchez només hi ha posat l’altre peu. La tradició és molt més potent que l’obediència a la legalitat internacional. En realitat, la legalitat internacional és un kleenex que Espanya es posa per bandera quan envia armes a Ucraïna i que arria per eixugar-se la ronya quan envia cartes a la cort de Rabat. Els drets dels sahrauís són tan legítims com els dels ucraïnesos, i la invasió marroquina, tan il·legal com la de Putin. Però, com passa amb els principis de Groucho Marx, la diversitat nacional i els drets dels pobles es poden defensar i es poden menysprear segons convingui. D’això ja en poden donar fe els milers de catalans que han vist venir les porres i les botes dels policies a peu d’urna. I, a tot això, el bo d’en Moha, el VI, acaricia el gat amb una mà, tanca la porta migratòria amb l’altra i assaboreix la seva victòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia