Pau i glòria, i una mica de ‘Breaking Bad’

De vividors sempre n’hi ha hagut aquí i a tot arreu. I en la política catalana també! Ahir, sis activistes de la plataforma Silenci, convidats a assistir al ple del Parlament pels grups parlamentaris d’ERC, JxCat i la CUP, van irrompre en la sessió de control amb pancartes per recordar als assistents, precisament això, que són “uns vividors”. Van interrompre el ple dos minuts, i aquí pau i després glòria.

Hem passat de l’Europa ens mira al Quina pena que fem. Del Jo hi vaig ser al Fem marató de «Breaking Bad». Les macromanifestacions més cíviques del món han evolucionat cap a reivindicacions individuals, cada dia més allunyades de l’hemicicle. Per si no ho havíeu notat, estem en crisi: sanitària, econòmica, d’idees, de talent i, sobretot, crisi d’humanitat. A l’altra banda del telèfon sempre hi ha una màquina i, si és una persona, és com un robot. Res no es resol, res no es tanca. Res. I aquí pau i després glòria.

Dilluns, David Marín reflexionava en aquestes mateixes planes sobre com n’és de cara la pau... I ho és! La inflació, pels núvols i les marques jugant la carta del desabastiment com a eina de màrqueting. Deplorable! Walter White i Jesse Pinkman són sor Teresa al costat d’alguns d’aquests vividors. I aquí pau, i una mica de Breaking Bad.