Opinió

De reüll

Les oblidades de Mèxic

Carme Bahí Anguera recordava amb horror la divisió de les esquerres

Tenia un germà que es deia Amor, que va morir abans de la guerra. A l’únic fill que va tenir, li va posar Amor, Amor Parera Bahí, i era l’única referència de la família de la bisbalenca Carme Bahí Anguera en el diccionari dels catalans a Mèxic. Vint-i-cinc anys després de la seva publicació, una segona edició n’ha actualitzat i triplicat les entrades biogràfiques de dones; 620 noms de l’exili republicà. En una entrevista feta el desembre de 1988 per Enriqueta Tuñón, i únic document amb veu pròpia que tenim d’ella, Carme Bahí explica la seva implicació política: militant d’Estat Català, després ho va ser del Bloc Obrer Camperol (BOC) per acabar al POUM. Del pare diu que deixa l’anarquisme perquè és un ideal pur, bonic, però impracticable. “De les coses més tristes que recordo de la guerra són els Fets de Maig de 1937, quan es barallen a Barcelona comunistes i anarquistes. Va ser horrorós. Va passar el que va passar i per això vam perdre la guerra; els feixistes es van aprofitar de les diferències de les esquerres.” El seu testimoni és un recordatori que l’estrip no s’ha refet encara. Un fill de l’exili de Perpinyà em va dir un dia que és al cementiri, quan es troben en els enterraments, on fan les paus. Carme Bahí Anguera va marxar el 1939 amb l’Ipanema. Va tornar el 1980. Només s’hi va estar cinc mesos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.