Periodisme de clics

Moulin Rouge (1952), John Huston. Unes dones s’escandalitzen. Consideren immoral un quadre. Hi veuen un aristòcrata despullant l’amant per fornicar. El pintor Toulouse-Lautrec interromp, burleta: “Són la seva mirada i el seu pensament, senyores, que embruten l’acció del marquès, que ajuda l’esposa a apujar la cremallera perquè fan tard a l’òpera.” La portada de L’Esportiu de dilluns era un primer pla de Rossi. Aixeca una ampolla que es vessa a la cara, coberta d’escuma. Títol entre cometes: “Cum laude”. Subtítols: “Il Dottore Valentino Rossi dona el seu últim cop de gas en el mundial convertit en llegenda viva” i “L’italià s’acomiada a Xest després de 26 anys, amb 9 títols, 115 victòries i 235 podis.” El Nacional de José Antich (el diari dels clics) ho veu com les dones el quadre. Títol: “Portada i foto de molt mal gust per acomiadar Valentino Rossi en un diari català.” Text: “Una llàstima que l’únic diari d’esports en català i que llueix un llaç groc en portada es presti a la grolleria i al mal perdre el dia de l’adeu. Rossi és l’enemic oficial de Marc Márquez i per això li dediquen una foto-portada delirant: Valentino amb tota l’escuma omplint-li la cara i titula «Cum laude». En anglès el verb «to cum» vol dir escórrer-se o en argot sexual «ejacular». La intenció és fer un joc de paraules groller [...] com dient que Márquez, com a motorista, se li pixa a la cara, o una cosa pitjor. Lleig.” És textual. Un palla mental per emmarcar. Cum laude, vaja.