Opinió

Tribuna

Enganyar i ser enganyat

“Un sector que cada cop més es deixa portar per la immediatesa i l’espectacularitat en la notícia i deixa el contrast i la verificació per a després

Curiós i alliçonador el cas de l’escriptor gallec que s’ha fet viral explicant que havia estat 35 anys en coma per acabar admetent que s’ho havia inventat tot. Destacables les galtes d’aquest senyor que va veure l’oportunitat de fer propaganda del seu darrer llibre i no va tenir cap mena de mania per exagerar un episodi de salut personal per donar més emoció a la seva història. Això sí que és màrqueting i no les campanyes publicitàries de la Coca-Cola. Però més enllà de la mentida, que és molta i del tot denunciable, a mi el que em crida més l’atenció és com s’ha demostrat tan fàcil, en una època en què la informació ens envolta per mil canals diferents, enganyar els mitjans de comunicació. I no un, sinó pràcticament tots. La campanya posterior de linxament de l’escriptor per part dels mateixos als quals ha colat la llufa no serveix per tapar la mala praxi de certs professionals d’un sector que cada cop més es deixa portar per la immediatesa i l’espectacularitat en la notícia i deixa el contrast i la verificació per a després.

SERVEIXI EL CAS COM A EXEMPLE

d’allò que no s’hauria de fer mai en el periodisme, que és confiar cegament en una font, sobretot quan la història que ens explica no només surt de la quotidianitat, sinó que li fa dos salts mortals. Segurament, tot quedarà en una anècdota, perquè les informacions són efímeres i no deixen gaire empremta en el lector o espectador, però no hauria de ser així pel bé del sector, del seu compromís amb la veritat. Un dels meus mestres de professió va ser l’enyorat Manuel Cuyàs. L’home del verb fàcil i memòria extraordinària ens sorprenia cada dia a la redacció amb alguna reflexió al voltant de la feina que havíem triat servir. Quan ens veia capficats amb algun article que se’ns resistia per complicat o, sobretot, per difícil de fer entenedor al lector, sempre ens deia el mateix: “Que la veritat no t’espatlli un bon titular!” Evidentment que la seva era una recomanació amb trampa que no havíem de seguir, però dient-ho en veu alta tallava d’arrel qualsevol temptació que pogués tenir el redactor de farcir amb la imaginació una informació que no donava per a més.

PARLEM DE LES ‘FAKE NEWS’

amb una naturalitat que em fa témer que ja les hem incorporat al nostre dia a dia com si fossin companyes de viatge. Fins i tot en certs àmbits s’han popularitzat com a exemple de les noves tendències d’un món cada cop més mediatitzat i, per tant, controlat per les grans cadenes de comunicació. A mi tant bonisme quan es tracta de la mentida em fa posar els pèls de punta, perquè sento com em trontolla la realitat i com hi perdo contacte per trobar-me finalment en un escenari on per sobreviure ja no només he d’anar vigilant amb lupa qualsevol notícia que m’arriba, sinó que no em puc refiar dels mecanismes de contrast i comprovació que han configurat la columna vertebral del meu sector des dels seus inicis. S’han de mantenir uns límits, unes línies vermelles que ens facin estar segurs a tots, periodistes i lectors, que allò que compartim és la veritat o, en el pitjor dels casos, s’hi assembla molt i molt.

PARLEM DE LA DESAFECCIÓ

que cap als mitjans tradicionals té la joventut i que, en el cas del paper, ha perdut aquella aurèola de rigorositat i d’excel·lència que havia tingut en altres temps. Ja no el veuen com l’exemple d’integritat i d’esperit crític que es va guanyar a pols, sinó que molts el descarten per antiquat davant la nova onada de periodisme digital, de consum ràpid, a cop de titular i de poca profunditat. Ells, els joves, es fan un flac favor creient que totes les preguntes es resolen en quatre piulades, però nosaltres, els professionals, tenim l’obligació encara més marcada de mantenir-nos fidels a una veritat que cada cop se’ns fa més esquiva.

Exemples com el de l’escriptor gallec seran més i més habituals, perquè l’escenari ho propicia i perquè sembla difícil, pràcticament impossible, que en una vida contra rellotge com la que estem vivint puguem trobar una estona per a la reflexió. D’acord que la majoria d’informacions que ens arriben acabin en la paperera de la memòria sense ni tan sols haver-nos adonat que existien, però aquelles que ens fan aixecar el cap o parar-hi l’orella val la pena que les masteguem amb calma. Perquè l’engany puntual s’acaba recordant com la historieta divertida, però quan es transforma en habitual es converteix en amenaça. I això no fa gens de gràcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia