Opinió

El voraviu

El rei amorrat al piló

Joan Carles no volia cobrar metàl·lic dels fons reservats i reclamava talons

Que bo que sigui el diari ABC i encara millor que begui d’una font tan solvent com l’excap del Cesid Emilio Alonso Manglano perquè ens expliqui “què” cobrava, “d’on” cobrava i “com” cobrava retribucions extraordinàries l’ara emèrit quan era el gran rei de la Transició en l’esplendor del règim del 78, que transitava de la bodeguiya de Felipe a l’Aznar que parlava català en la intimitat. Ja que es tractava d’un sobresou i no pas de la nòmina, “el què” (5 milionets de pessetes al mes) ja tenia tela marinera, siguem honestos. Parlem del que ara serien 360.000 euros a l’any, però en fa 25 anys, d’això. Recordeu quina nòmina i quin sobresou teníeu fa 25 anys? Si “el què” tenia tela, el “d’on” és glòria pura. Els cobrava dels fons reservats del Ministeri de l’Interior, en el qual en aquell moment hi havia de titular Margarita Robles. El rei dels espanyols i els GAL estaven amorrats al mateix piló. No us resulta excitant? La jutgessa en excedència, que sabia que “no havien de deixar cap rastre”, havia trobat “com” fer-li arribar per un sistema que, de senzill, resultava la pera: en metàl·lic. A Joan Carles això no li acabava de fer el pes i el 1994 La Zarzuela es va queixar. Preferia que els 5 milions de pessetes que rebia cada mes fossin en talons del Banc d’Espanya. Tal com ho llegiu. No invento res. Afusello i tradueixo la portada del diari monàrquic ABC. Ho heu llegit bé. No són comissions com amb les armes. És fix directe dels fons reservats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.