Opinió

De reüll

Mites en bolquers

Hi ha un lloc vacant entre les divinitats i l’important és ocupar-lo ràpidament

Tenim una facilitat infinita per crear mites abans d’hora. Ens sentim orfes de lideratges i, si no en sorgeixen de manera natural, els precipitem. Quan veiem un indici de carisma o unes qualitats que treuen el nas pel cim de la normalitat, tendim a encimbellar aquella persona que tot just comença a despuntar. Són mites en bolquers que, si amb el temps no compleixen les expectatives, tenen un lloc guardat a la paperera de l’oblit. Escric aquestes paraules pensant en Ansu Fati –amb el risc que se’m llanci a sobre tota la culerada– i en la bogeria mediàtica que ha suposat la tornada d’aquest jove als camps de futbol. La buidor que ha deixat el millor del món es vol omplir a marxes forçades. Encara no hem fet gairebé el dol i ja hem creat un nou líder, que tot just ha jugat un quart d’hora però que ja l’estem elevant a nivell de mite quan, en realitat, tan sols és una promesa en fase de construcció. Però tant li fa, mana la pressa. L’excepcionalitat cotitza a la baixa. En l’esport, en la política, en la cultura... Hi ha una vacant entre les divinitats i l’important és ocupar-la ràpid. Després ja és veurà si la decisió ha estat encertada. I si no ho ha estat, no hi ha escrúpols per empènyer muntanya avall aquell que s’havia decidit col·locar dalt del cim. I, ràpidament, es fa un nou encàrrec a la fàbrica de mites.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.