Opinió

De reüll

Girona i Reus, ni ase ni bèstia

En el debat no hi apareix la funció que poden tenir els aeroports del territori

En plena polèmica sobre el futur de l’aeroport del Prat, des de comarques veiem, de nou, com en el debat no hi apareix el paper que hi poden tenir les instal·lacions de Reus i Girona per descongestionar el trànsit a Barcelona. Reiteradament, Girona i Reus han estat elogiats i oblidats a parts iguals. En el cas de Girona, l’aeroport ha viscut en una muntanya russa al llarg del temps. Va néixer fa més de cinquanta anys essent un espai sense ànima, que a l’hivern tancava portes i s’utilitzava per fer-hi quines al Nadal. Llavors parlàvem de mig milió de viatgers. Però tot va canviar el 2002 amb Ryanair. Es van superar els cinc milions de viatgers, les instal·lacions van créixer i institucions i entitats empresarials posaven la catifa vermella a la companyia de baix cost. Fins que el 2006 Ryanair va decidir endur-se els vols a Barcelona, deixant amb la paraula a la boca el territori que li havia donat totes les facilitats del món. L’aeroport torna a ser un espai sense ànima. La promesa de convertir-lo en la quarta pista del Prat fa temps que sona i ressona. I el projecte de l’estació del tren d’alta velocitat va fent xino-xano. I ara que es debat el futur aeroportuari del país, ni ase ni bèstia de Reus i Girona. Perquè, com sempre, els arbres de la capitalitat no deixen veure el bosc del conjunt del país.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.