Jerez, Xerez, xerès Mèxic i Mèjic

Jerez és a Cadis, però Cadis té prou pes per tenir forma catalana i Jerez no. Per això diem Jerez com ho diuen allà. I el mateix fem amb Xerez, el nom del seu equip de futbol, que ells escriuen amb x perquè és la grafia històrica. El castellà del segle XVI escrivia Ximena i Xerez i ho pronunciava amb xeix. Quan el so xeix va passar al so jota, la grafia el va acabar seguint i la x va passar a j. Del so original n'és testimoni el sherry, un vi que els anglesos van conèixer quan encara es deia amb xeix. I per això nosaltres, que el devíem tastar per la mateixa època, en diem xerès. I és que, en general, el so de la seva jota correspon al de la nostra, tret que l'adaptació es fes, com és el cas, quan la seva xeix encara era viva.

Mèxic és un cas semblant. Els mexicans escriuen México i mexicano perquè és la grafia històrica, però ho diuen com si llegissin Méjico i mejicano, forma que la RAE també admet. El català obvia el so i parteix de la grafia, que llegeix com qualsevol altra x. El mateix fan l'anglès i el francès. Normativament, doncs, ho hem de dir amb ks, però la pronúncia més estesa és gz, i encara hi ha la tradicional: la que partint del so castellà diu Mèjic i mejicà, unes grafies que potser ja és tard per reivindicar però que haurien evitat l'estrany so ks per anomenar un país tan lligat a la nostra història.