Articles

dos negroni

El preu de la gamba i de l'èxtasi

Vine al mercat, reina, fa l'eslògan. I jo hi vaig amb molt de gust. M'agrada anar a la plaça a comprar. Així doncs, aimats lectors, ahir m'hi vaig deixar caure, perquè volia gambes. Coses d'aquelles, volia gambes. Vaig anar a les parades del peix. A la primera hi havia gambes. Però no tenien el cartell del preu.

Em feia una certa vergonya preguntar, de manera que, sense defallir, vaig anar a la parada del costat. També tenien gambes, però tampoc no tenien el cartell del preu. Vaig anar a la de més enllà. També hi havia gambes però tampoc no hi havia el cartell del preu. I a l'altra també hi havia gambes, però tampoc no tenien el cartell del preu. A cap parada amb gambes no hi havia un cartell amb el preu de les gambes. Sí que hi havia el preu de la tonyina, el de les sardines i el de la cua de rap. Però el de les gambes no, i no diria jo que fos perquè a tots els peixaters se'ls hagués gastat el retolador justament quan volien posar el preu de les gambes. I això és perquè si vols gambes has de passar un càsting davant del peixater. Segons la cara de ric o de panoli que facis et dirà un preu o un altre preu. I potser te'l dirà a cau d'orella.

Només els camells i els venedors de gambes actuen d'aquesta manera clandestina. Si vols allò que vols, ho hauràs de pagar. Perquè suposo que si les gambes anessin al mateix preu que les sardines, els amables peixaters ja ens ho farien saber amb un cartell ben gros. Als restaurants, les gambes tampoc no tenen preu. Hi posa allò de “segons mercat”. Segons mercat? Ja m'agradaria.


Comenta l'article a www.avui.cat



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.