El voraviu
Fora pell, polpa i pinyol
Tant de silenci és perquè els ministres que surten guillen a gust o amb destí?
No ha deixat res per verd, que diria l’àvia Neus. El govern més progressista de la història ha canviat la pell, la polpa i el pinyol un dissabte de juliol, al bell mig d’un pic de calor que no arribarà a onada i quan tots els savis de la cosa deien que es preparava una remodelació, però ningú la intuïa d’aquesta dimensió. El Pedro Sánchez autentic! Que si salta en Pere, que si salta en Berenguera... i no hi deixa ni l’apuntador. Ni en Redondo, que ha fet una nota manuscrita dient que s’ha de saber parar. Això sí que és glamurós! I a l’Iceta, que estava tan ben col·locat, i a qui havien de cridar per a tan altes funcions, li encaixa el culet a la poltrona de Cultura i Esports, la cartera amb més projecció, com sap tothom... La Calvo i l’Ábalos, també cap a casa, i el ministre dels indults, cap a casa també. Què té Sánchez al cap? A qui ha de fer content aquest estiu? Més enllà del 63% de dones que deia ahir en la roda de premsa i del rejoveniment de 55 a 50 anys de mitjana d’edat, quina una ens en prepara? Per què no hi ha hagut filtracions d’un remenament com aquest? Tant de silenci és perquè tothom té un bon destí o perquè venen molt mal dades i ja els anava bé guillar? Sense Iglesias, sense Illa i sense els set que salten aquest ja és un govern diferent o continua sent el més progressista de la història? Diu que és per afrontar la recuperació ara que hem sortit de la pandèmia, però just som l’estat més vermell d’Europa i liderem la cinquena onada!
