Opinió

A la tres

Sortir a la foto

“És i serà molt interessant veure com es ressitua tothom a partir de la votació d’aquesta tarda

Una de les coses més interessants de la nova legislatura que avui s’inaugurarà amb la investidura –ara sí, ara sí– de Pere Aragonès és veure com es ressitua tothom a la foto. És i serà molt aclaridor anar veient els moviments de tothom, més enllà, és clar, dels que ja estan fent des de fa molts dies desenes i desenes de càrrecs públics que amb tant de moviment de conselleries pateixen per saber on aniran a parar, si és que van a parar a algun lloc. Els primers a ressituar-se, que curiós, han estat els mateixos analistes i tertulians, alguns dels quals en 24 hores (Rufián style) han passat de burxar en els desacords i discrepàncies insalvables de l’independentisme a lloar la cohesió que tindrà –visionaris ells– el nou govern. No fos cas –ai las– que d’aquí a res caiguessin de la foto i de la tertúlia. El més sonat i transcendent és, però, l’anunci d’Elsa Artadi, que ha decidit ressituar-se deixant de sortir a la foto del nou govern. No sembla una decisió menor. A vegades no ser-hi diu moltes més coses que ser-hi. I alguns dels silencis que ara sentim són molt sorollosos. Curiós, també, que a la premsa madrilenya hi hagi certa coincidència a interpretar l’acord de govern com que JxCat ha collat ERC, quan aquí algunes veus transcendents –entre elles les de les ànimes lliures Torra o Ponsatí– parlen de renúncies de l’1-O. Sabíem quina era la foto que en sortiria si anàvem a eleccions –sense cap mena de dubte era molt pitjor–, intuíem quina podia ser la d’un govern d’Aragonès en minoria i amb Junts a l’oposició, però no sabem encara quina en sortirà de tot plegat. Hi ha una governabilitat assegurada –només faltaria, amb tantes comissions de seguiment i tanta cimera d’anàlisi i control prevista– però cap full de ruta per quan la taula de diàleg –ara sí, ara sí, que ve, que ve– falli. Ni sabem tampoc si aquesta taula és compatible amb això que ha dit aquesta setmana l’ANC que cal “una confrontació constant” i que “no hi pot haver una sortida pactada a mig embat”. Com es casa això? Ho sabrem d’aquí a un temps, qui ha renunciat a què. I qui s’ha mogut per sortir a la foto.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.