Quina obsolescència?

Només era una frase l’obsolescència programada amb què avisava Albiach que naixia (quan neixi) el govern d’Aragonès? Paga la pena parar-hi amén per si té més d’una lectura? És tan simple com sembla en una primera interpretació? “Les seves relacions tenien una mala salut de ferro contrastada quan eren dos (ERC i Junts) i ara amb tres (CUP) acabarà pitjor.” La pregunta seria quina obsolescència s’ha programat i qui l’ha programat? I, sobretot, què es busca amb una obsolescència programada més enllà de la que ja té cada govern al final de la legislatura? I per a quan s’ha programat? L’obsolescència plantejada com una fatalitat de la conducta humana incapaç de corregir els seus errors, reciclar les seves accions i refer les seves relacions per més que ens ho proposem, vulguem, desitgem, ens ho recomanin, sol·licitin i preguin, que és de la que sembla que parla Albiach, fa venir esgarrifances i picor. De veritat creu que la vida va així? Per predisposició, bona voluntat, ànim, propòsit d’esmena, decisió i rectificacions que hi posin uns i altres i altres, tornaran a enfangar-se? O és que ella sap alguna cosa més i sap que el propòsit de l’esmena no és ferm per part de tothom i sap d’algú que en vol programar l’obsolescència i que ho farà? I per fer què diferent del que es farà ara? I, sobretot, per fer-ho amb qui? Com a frase per a la galeria, bé; però planyo els dirigents d’ECP si no creuen en segones oportunitats!