El voraviu
Ni la “vacuna Lidl”
Cada dia és més fotut ser manobre i a casa no dura ni la felicitat ni l’alegria
Sento per diferents canals que la saviesa popular (potser l’única saviesa) ja anomena “vacuna Lidl” la d’AstraZeneca. Sento també que la web de la Generalitat on podíem entrar els de la meva colla (entre 60 i 65 anyades) per fixar dia i hora perquè ens punxessin la Lidl (amb la prèvia i posterior ingestió, segons em recomanen, d’un Paracetamol d’un gram) ha viscut tres dies en un exitàs permanent de reserves. Llegeixo també que viu accelerada la farmacèutica Ferrer, que prepara la planta de Sant Cugat per produir un 43% més de Paracetamol. La demanda, amb la perspectiva de la vacunació, ja ha crescut més del 18%. Vet aquí, però, com deia l’àvia Neus, que la felicitat i l’alegria duren poc a casa del pobre. Sense explicar per què el govern espanyol ha dit al català que les 149.000 vacunes que havien d’arribar la setmana vinent de les del Lidl (AstraZeneca) no arribaran fins al dia 5 d’abril. Així ho va piular indignada la mateixa consellera Vergés i, a partir d’aquí, serà el que Déu vulgui. Compliran les cites prèvies que s’han concertat? Les anul·laran? I si enviéssim una companyia d’operacions especials a Itàlia a aquell magatzem on hi havia amagades 29 milions de dosis? Abans, al poble ras, ens deixaven les nostres marques de prestigi i referència. Celtas. Soberano. L’Avi Miquel. Caliquenyo. Mai en fallaven les existències. Ara no ens deixen ni la “vacuna Lidl”. Cada dia és més fotut ser manobre.
