Roures el magnífic

Passen les hores i els dies. El flux d’informació blaugrana torna a exhibir el ritme de frenesí que el caracteritza i els avals a Laporta ja s’han oblidat. El president (fugit Jaume Giró, que era el qui remenava aquestes cireres) no té capacitat per autoavalar-se, ni la junta de la candidatura Estimem el Barça, tampoc. Van haver de sortir de notaries fins a les tres de la matinada per trobar nous amors amb quartos. Va ser el moment Roures. La bateria mediàtica amiga, que és molta i entregada, ha venut un altre flaix de Roures el Magnífic que molts subconscients ja han arxivat per a l’eternitat, tant si és cert com fals. El comunicat del mateix Roures, l’endemà de l’eufòria, ja no li ha pagat la pena dimensionar-lo a ningú, encara que diu que no ha avalat res personalment. Diu Roures per escrit que ell només ha anat a evitar unes noves eleccions, que no hi té cap més interès, que l’aval és per a una pòlissa que els ha concedit el BS i que és només per uns mesos. Sense concretar quants. Tres mesos? O trenta mesos? No ho sabem i no sembla interessar-li gaire a ningú. Uns mesos fins que s’arregli i Laporta deixi d’estar penjat com un fuet, tant si són molts com si són pocs? O uns mesos que seran uns mesos i que si Laporta continua penjat com un fuet ja s’arreglarà? Roures té agafat el president Laporta i, en una data que ells es saben, podrà decidir si colla més per allà on el té agafat o per un altre lloc. Barcelona és així.