Opinió

El voraviu

Jo també deixo Cs

Els descatalogo com a clau per picar i els escric les penúltimes ratlles (espero)

Que bé poder estar assegut a la porta de casa veient passar els cadàvers (polítics) de Cs. Una meravella de setmana, en aquest sentit. Abundosa. Com les batudes de senglars dels darrers anys. Més peces que escopetes. És un goig veure com el bordar dels gossos els treu de les bardisses i els posa a la vista als corriols. S’acaba la plaga. Ja va començar dilluns. La mortalla de Toni Cantó, que ja ho havia sigut de la UPyD, torna a desfilar. Sembla que cap al PP. Hi ha fuites arreu on hi ha res per fugir. Múrcia. País Valencià. Congrés dels Diputats. Senat. Parlament de Catalunya. Assemblea de Madrid. Corren com conills desesperats cap a un altre catau o cap on ni ells mateixos saben. Corren. De fet he perdut el compte com el deu haver perdut Carrizosa, que ahir treia importància a les baixes i descartava fer un congrés. Que no facin un congrés s’entén bé i sembla intel·ligent. No cal. No fos cas que fossin ell, la Inés i en Bal si triguen gaires dies a convocar-lo. El que toca és una pila funerària, i per a les piles funeràries no calen congressos. Jo els descatalogo com a clau per picar i els escric les penúltimes ratlles (espero). Una necrològica en el moment final no la descarto perquè estic segur que em vindrà bé i no me’n podré estar. Com diu la cançó de Serrat, entre aquests tipus i jo hi ha alguna cosa personal. Ja no hi ha alternativa taronja. Ni xarnera. Merda al gec, diria l’àvia Neus. Ni orquestra, aquest Titànic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.