Opinió

LA GALERIA

Malgrat tot, votem!

Hem de fer un nou exercici de recapitulació: estem avorrits, cansats, tips... però el diumenge 14 de febrer s’ha d’anar a votar

Una bona amiga em va demanar si volia moderar un debat de les eleccions del 14-F i ho vaig declinar amb una resposta políticament correcte, però que incloïa un afegit: potser millor que no ho faci, perquè en comptes de moderar esdevindria una veu crítica més. La insatisfacció que tenim arrapada al cos com una llagasta des de l’1 d’octubre ens ha generat desassossec i frustració. I si no en teníem prou ens ha caigut aquesta pandèmia que a vegades sembla que ha vingut per quedar-se i acabar-nos de recloure en el cau després d’haver-nos privat de drets i llibertats que havien costat sang i llàgrimes aconseguir. No m’agraden ni comparteixo les opinions dels quintacolumnistes i partidaris de les teories de la conspiració, però els desastres de gestió acumulats des del 14 de març del 2020 son importants i ja no sabem on posar-los. Intento respectar les persones, però creuen que ha fet una bona gestió el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social? I podem pensar el mateix de la conselleria de Sanitat. Sabem que la situació era complexa, imprevisible, desconeguda... però per què se’ns dona per la menjadora? Per què es van deixar de la mà de Déu moltes residències de gent gran? Per què afirmaven que a l’estiu més del 50% estaríem vacunats quan és evident que som a les beceroles? Com s’explica aquesta munió d’aprofitats del càrrec des dels militars que sortien a la incomprensible foto fins a polítics de segona que han trencat tot el protocol? Sempre m’havien ensenyat que el capità era el darrer que abandonava el vaixell quan s’enfonsava. És evident que l’Espanya de la picaresca no ha canviat gens ni mica, i els vividors i aprofitats continuen campant impunement mentre dia a dia anem fent immersió en una crisi econòmica i social fins ara desconeguda per les actuals generacions. El Mur de les Lamentacions queda petit al costat de tot el que podríem qüestionar d’un estat de les coses que no ens fa feliços i que ens fa cada dia més pobres. Ara bé, hem de fer una nou exercici de recapitulació: estem avorrits, cansats, tips... però el diumenge 14 de febrer s’ha d’anar a votar. Hem d’exercir una vegada més la facultat de triar uns càrrecs polítics i, encara que sovint ens porten decepcions, també hem de confiar en l’honestedat de molts. Perquè votar és un dret fonamental que no ens podem tornar a deixar manllevar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.