Opinió

Francesc Cabana

Quadern d’economia

Lliçons d’informàtica

Fa unes setmanes deia en aquestes mateixes pàgines que la meva generació, de la qual es diu que és del segle XX com si es parlés de l’edat mitjana, representa el final d’una etapa i el començament d’una altra que es caracteritza per la informàtica i el sistema digital. Durant la dècada dels anys 70 del segle XX, Banca Catalana, que és on vaig treballar vint-i-tres anys, va comprar a IBM el que era el primer o segon ordinador de Barcelona. Ocupava una planta d’uns 500 m

2
en la qual hi havia tres o quatre dotzenes d’ordinadors que feien la seva feina. Avui dia, qualsevol ordinador de taula fa més feina que no pas aquella bateria d’armes del segle XX.

Tinc ordinador i el faig servir per escriure, però no vaig més enllà. Quan tinc un problema el resol l’empresa on treballo o demano l’ajut d’un net meu, que és enginyer i que me’l resol en deu minuts.

Un dels problemes de la Covid-19 és que ha creat una distància entre casa meva i el despatx on tinc un altre ordinador i una col·laboradora molt llesta. Aquesta distància ens ha obligat a buscar solucions que corresponen a un nivell força alt d’informàtica –personalment, no aprovaria ni el primer curs–. Ens n’anem sortint, però és gràcies a ella i no pas per la meva intel·ligència, que aquesta sí que sembla de l’edat mitjana.

Avui dia, una criatura de 8 o 10 anys sap fer funcionar un telèfon mòbil i fer fotografies, buscar una cançó de les que es cantaven quan jo era solter –però encara dins del segle XX– i una pila de coses més que em sorprenen. Segurament dec ser l’única persona a Catalunya que no té mòbil, i és que tinc una clara consciència d’aquest final d’etapa i no he volgut entrar en la nova per no fer el ridícul i trencar-me el cap amb temes que requeririen un curset d’informàtica i del sistema digital.

No em fa vergonya dir-ho, però a hores d’ara prefereixo escoltar concerts de Mozart o de Beethoven que no pas aprendre els deu primers capítols d’un curs d’informàtica. Frueixo molt més amb el concert, i l’esforç que m’exigeix escoltar-lo és un plaer molt superior. Estic segur que el director general o el president d’una empresa de l’IBEX 35 sap tanta informàtica com jo, sempre que tingui no la meva edat, sinó que hagi nascut dintre de la segona part del segle XX.

Després de la sessió amb la meva col·laboradora he hagut de prendre una pila de tranquil·litzants... Això no és veritat, però és una manera d’expressar l’estat en què m’ha deixat la sessió i el descobriment de les moltíssimes operacions que es poden fer amb un ordinador i que jo pensava que no tenien res a veure amb aquesta màquina que es fa estimar, o odiar, amb tota la potència de cadascú.

No sé si hi surto perdent jo o bé el savi informàtic del segle XXI. Sé moltes coses que els altres no coneixen i que tenen la capacitat de donar-me el plaer que jo els demano. No sé si a les generacions anteriors els passava el mateix. Ells jugaven a cartes, fumaven, a l’estiu anaven a un balneari i anaven vestits amb molta correcció. Cada terra fa sa guerra i cada generació té uns terrenys per treballar i que li són propis. La nova joventut ha anat a les antípodes de Catalunya; jo he viatjat només per Europa i la costa atlàntica dels Estats Units, però amb això ja n’he tingut prou. Desitjo a les generacions de les quals he parlat que no s’envegin i que acceptin els actius i els passius que els corresponen per la seva edat i pels seus coneixements.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.