Cal una ANC reforçada
Soc dels que pensen de fa temps que el procés cap a la independència seria llarg i embolicat, com ho va ser el d’Irlanda ja fa més de cent anys. Per causes externes, un estat que no vol despendre’s de la joia de la corona i totes les rendes que comporta. I, d’altra banda, per qüestions internes, amb totes les contradiccions dels partits i entitats independentistes incapaces de fer estratègia amb un únic objectiu: aconseguir la independència.
En aquest context, l’ANC no pot renunciar al protagonisme que segueix tenint com si tota la feina que tenia per fer, com a organisme unitari, ja estigués feta, i els partits polítics en una suposada recta final, haguessin d’assumir ells tots sols, la direcció del procés.
Contemplant aquesta setmana l’espectacle dels dos grans partits independentistes al Congrés dels Diputats segueixo pensant que l’ANC té encara un gran paper, al costat d’Òmnium, per vertebrar els anhels independentistes de bona part de la ciutadania de Catalunya
Hi ha una altra raó per potenciar l’ANC. I és que tenim organitzades al seu si un seguit de sectorials per anar definint, ara, el model de país independent que volem. I és ara que s’ha d’organitzar i finançar. En aquest sentit, des de Pagesos per la República treballem de fa temps per anar definint el model de política agrària que la pagesia i el conjunt del país necessiten. I em refereixo a la política d’estructures, aquella que encara que trobi en molts casos cofinançament de la Unió Europea, la decideixen els estats membres.
En aquest sentit, segueixo pensant que l’ANC és encara una eina útil i necessària i, per tant, l’hem de reforçar tal com calgui per poder fer bé la seva feina, que és molta.