Opinió

Keep calm

Criatures

Assumim amb orgull la nova condició de coautors perquè ja ens reconeixen com el pare o la mare

“Parir és penedir-se d’haver nascut.” Aquesta cruesa, però també ironia, acidesa i un punt de surrealisme, és el que ens proposa Mar Bosch a La dona efervescent. Són eines per sobreviure a la maternitat que afronta Eva Botet. La vam conèixer en el seu viacrucis per buscar feina. I ara assistirem a una altra recerca. Més surrealista però igualment real i segur que moltes mares s’hi sentiran reflectides. La Botet té dos bessons, un de negre i un de blanc –el detall del color de pell no és sobrer–. Viu martiritzada per la Remei, la sogra que, un cop morta, se li ha instal·lat dins del cap.L’alliçona, la critica i la menysté. Els diàlegs són sensacionals. Les disquisicions de la sogra sobre les emocions i les sensacions de la maternitat quan descobrim que ella no ha estat mai mare en el sentit més estricta de la paraula són memorables. Quan la Botet aconsegueix treure-se-la del cap, enyores la mordacitat de la Remei. Però per si no en tingués prou, la nostra protagonista ha d’entomar tota sola aquesta experiència perquè el pare de les criatures l’ha abandonada. Davant d’aquest panorama tan poc galdós, la Botet va a la recerca d’ella mateixa. Surt a buscar la dona que era abans que fos mare perquè la maternitat l’ha dissolt com una aspirina efervescent dins un got d’aigua. Agafa el cotxet i se’n va a a denunciar la seva desaparició als Mossos. Acudeix a un major, assenyalat pel destí amb una fletxa vermella, que està segura que tindrà prou galons per ajudar-la a retrobar-se amb ella mateixa i amb tot allò que una dona com la Botet necessita. Bosch ha fet una novel·la que, amb un somriure a la boca, ens fa pensar en com la nostra generació –i les que vindran–es planteja la maternitat. Un replantejament perquè no recaigui en les espatlles de la mare, perquè no es reprodueixen antics patrons obsolets. I lluitar perquè la figura de la dona no desaparegui quan es converteixi en mare, i depèn de nosaltres, els homes. I assumim amb orgull la nova condició de coautors perquè ja ens reconeixen com el pare o la mare d’aquelles criatures.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.