Opinió

De reüll

Te delicte

Una història d’amor futurista sobre els límits de la tecnologia

El 23 de juliol, quan passegeu per les rambles o les places a la recerca de llibres, veureu que l’oferta és descomunal. Això, sumat a la turba de gent, us col·lapsa. No cal que passeu per aquest tràngol. Enguany trobareu una novel·la que barreja gèneres, un relat amb rerefons negre, negríssim, que encadena especulacions sobre un món actual que merdeja. Un llibre escrit amb prosa amable, sense aires de grandesa i molta, molta acció. La història de la Laia i en Lluís, dos germans que comparteixen pis i un bon dia senten sorolls sospitosos a l’altra banda de la paret: un guirigall nocturn, sexual, mecànic. Què passa? Que al pis del costat només hi viu una entranyable senyora nonagenària mig sorda amb la seva cuidadora. En Lluís treballa en un forn de pa i necessita dormir: li proposa a la Laia que li canviï l’habitació. Ella escriu i no té els horaris cabrons del seu germà. La Laia comença a obsessionar-se amb els sorolls. Vol anar fins al final i resoldre el misteri. En paral·lel, comença un conte en temps real. L’erotisme i la violència més descarnats provoquen un efecte magnètic al lector, que hi queda atrapat com en una teranyina. La investigació de la Laia la portarà a participar en una trama criminal esfereïdora. La joia en qüestió? Halley 2042, publicat a Llibres del Delicte. Una història d’amor futurista que reflexiona sobre els límits de la tecnologia i les dobles vides del segle XXI. Els llibres segueixen existint i la lectura sempre serà un bon simulacre d’evasió. Fem-ho possible.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.