Opinió

Keep calm

No fer res

Aquests dies, si es troben bé, passin bones estones estirats al llit i llegeixin Chesterton i altres clàssics sobre el noble art de no fer res

De tots els pecats capitals sempre he tingut una debilitat per la mandra. Sovint la gent oblida que la indolència pot resultar virtuosa. De fet, molts veuen la mandra com un excel·lent mecanisme de defensa contra la rauxa i les precipitacions de la conducta humana. El millor test per saber que una cosa val realment la pena és veure si ens obliga a superar l’instint natural de la mandra. Aquestes setmanes –durant les quals se’ns ha dit que quedar-nos quietets a casa era una forma d’heroisme– he pensat en el mal nom que arrossega la mandra. I m’ha reconfortat trobar, precisament en una tradició cultural tan donada a valorar l’esforç personal i el treball com la protestant, grans defensors de la lentitud i l’horitzontalitat. Hi ha, naturalment, el Bartleby de Melville, aquell escrivent de Wall Street, a Nova York, que exasperava els seus superiors amb la seva reacció instintiva davant de cada encàrrec: “Preferiria no fer-ho.” S’han escrit cèlebres assajos sobre els beneficis de l’ociositat (Bertrand Russell), però potser el que em resulta més entranyable és el que Chesterton va dedicar a l’art de jeure al llit. El voluminós Chesterton veia en aquesta actitud horitzontal grans possibilitats creatives: “Estic segur que fou gràcies al fet que Miquel Àngel practicava l’antiga i honorable ocupació de jeure al llit que se li va ocórrer representar la gran narració del Gènesi a la volta de la capella Sixtina.” Ara bé, Chesterton advertia que estar-se al llit amb excuses del tipus “No em trobo gaire bé”, “Estic una mica cansat”, etcètera, pot resultar insà, propi d’hipocondríacs. A estirar-se al llit s’hi ha d’anar en plena forma, sense cap excusa ni justificació. S’hi ha d’anar amb ganes i per plaer. I sense cap remordiment, gosaria afegir-hi. Només d’aquesta manera l’experiència val la pena. Aquests dies, si es troben bé, passin bones estones estirats al llit i, entre capcinada i capcinada, llegeixin Chesterton i altres clàssics sobre el noble art de no fer res. Se sentiran dolçament, creativament la mar d’ocupats i les hores del dia passaran volant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia