A la tres
El virus ens fa manyacs
“Limitar la informació de la pandèmia només a fonts oficials és una temptació impròpia d’una democràcia
Només d’esclatar-li la crisi de la Covid-19 a la cara, La Moncloa va posar en marxa una màquina d’improvisacions que no para d’empaquetar-nos cada dia una nova i desagradable sorpresa. La penúltima, si hem de fer cas al darrer informe de l’Advocacia de l’Estat, es refereix a la llei de seguretat ciutadana aplicada a l’hora de sancionar els ciutadans que se salten el confinament sense una raó justificada. Sí, la famosa llei mordassa que els que ara manen es van comprometre a derogar. Assenyala l’Advocacia de l’Estat que una sanció per desobediència només és aplicable quan l’infractor no fa cas a un agent. És a dir, l’estat d’alarma funciona com una ordre de caràcter general, sense cap reglament que desplegui el corresponent règim de sancions, i la policia no pot invocar-lo a l’hora de castigar els que enxarpa fent-se els espavilats. Això, adverteix la mateixa Advocacia, podria traduir-se en una pluja de recursos que els jutges es veuran obligats a acceptar. No és pas poca cosa, perquè fins ara estem parlant de més de mig milió de multes posades al conjunt de l’Estat espanyol –veurem si al final hi afegeixen la d’en Rajoy, el caminant eixerit–. Una altra d’aquestes llànties que van esquitxant la malmesa credibilitat dels manaires espanyols l’acaba de llançar el baròmetre del CIS, especialment una de les preguntes inclosa en la seva darrera enquesta per sondejar l’ànim amb què els ciutadans arrosseguem la creu de la quarantena i els claus del comitè d’experts. La pregunta es referia a la suposada necessitat de limitar la circulació d’informació sobre la pandèmia i assegurar-se que només flueixi la provinent de fonts estrictament oficials. La sola presència d’una pregunta tan insolent per als que de debò creuen que vivim en una democràcia hauria de fer envermellir de vergonya el responsable del centre d’opinió. Enmig d’un estat d’alarma, però, tot s’hi val. Des de posar multes sense cobertura jurídica fins a intentar collar les llibertats col·lectives perquè d’ara endavant siguem tots plegats menys contagiables però més manyacs.
