Opinió

De set en set

La vida-llengua

La retòrica és una enganyifa. Prescindint-ne, s’arriba al buit i es desactiva el pensament lògic. Víctor Sunyol (Vic, 1955) enfila mons cada volta més purs. Per a ell, la creació no és passejar per un jardí bell, sinó escalar una paret costeruda. Sunyol és llenguatge i memòria: “Per a l’ésser: contra la presó, la llengua. / Per a la llengua: contra la llengua, la llengua.” Al poeta cal saber-lo llegir amb ulls nus, abandonant els codis imposats i les poètiques arrossegades, i amb el desig d’entrar en un món nou (de tan antic) que es construeix més enllà de l’anècdota personal i que cedeix la paraula al llenguatge mateix. Escriure des del límit significa seguir un camí de rigor compromès amb ell mateix i amb la seva relació amb la llengua. La de Sunyol és una poètica en condicional, en gerundi, cap a la desaparició del jo autor en poesia. Destruir la llengua és reconstruir-la, i Sunyol inventa una llengua dins la llengua, la parla de ningú i de tothom. Perquè és la pràctica que va forjant la teoria, i el llenguatge, burleta, ho diu tot si no llegim amb ulls d’ase. Com el desig, la creació esdevé tràgica. No tothom és capaç d’anar a la recerca de les deus originals d’una primera llengua amb grau zero de significació. Penetrar-hi així és transferir llibertat a l’escriptura. Ell ha creat un mapa de carreteres que carrega preposicions, conjuncions i adverbis, una llengua objectivada on noms i verbs fugen. Com dir que el dir és impossible de dir? Com arribar al no-lloc? Llegiu Des de quin on? Antologia de poesia 1976-2017, il·lustrada per Josep Ricart i publicada per Pagès Editors. Estareu més a prop de la resposta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.