Ombres d’hivern
L’escriptora que va viure a Fruitlands
“Van voler formar part d’una comunitat utòpica per dur una existència harmoniosa amb l’entorn
A prop d’una preciosa fageda en el territori de Harvard, a Massachusetts, es conserva una casa que va ser habitada per la família de Louisa May Alcott, l’autora de Little Women. És una casa molt austera perquè, assumint que viurien en condicions pròximes a la pobresa, els pares de l’escriptora s’hi van instal·lar amb les seves filles (quatre, com a la cèlebre novel·la esmentada) per estar en contacte ple amb la naturalesa i viure’n dels fruits. Això perquè, d’acord amb la filosofia transcendentalista d’Emerson i de Thoureau, Abigal May i el pedagog Amos Bronson Scott van voler formar part d’una comunitat utòpica per dur una existència harmoniosa amb l’entorn i les altres criatures de Déu. En aquest paratge també hi havia una comunitat shaker, una mena de secta cristiana originària d’Anglaterra que, en ser-ne expulsada, va arribar als EUA, on els seus membres van continuar practicant una forma de vida comunitària (i celibatària) establerta a partir de la igualtat entre els sexes i portadora d’uns valors absolutament pacifistes. Convivint amb els shakers, els Alcott van viure, doncs, a l’anomenat Fruitlands, un nom que volia ser-ho per a un paradís, però que no va impedir que els seus habitants haguessin d’afrontar les dures condicions de la vida hivernal a Massachusetts a mitjans del segle XIX. Ho va relatar la mateixa Louisa May Alcott a Fruitlands. Una experiència transcendental.
Tot això que he explicat de Fruitlands, on ara hi ha un museu, ho sé perquè ens hi va dur la meva amiga Mercè, que no viu gaire lluny del lloc i que, comentant el fet que Louise May Alcott va lluitar en contra de l’esclavitud i a favor del sufragisme de les dones, ens va preguntar què en pensem de Little Women. Faig extensiva la meva resposta: M’encanta des que vaig llegir la novel·la, quan era una adolescent, i tinc una certa feblesa per les seves adaptacions cinematogràfiques, sobretot la versió que, l’any 1933, va dirigir George Cukor amb una vibrant Katharine Hepburn encarnant Jo, la March que vol ser escriptora i amb qui sempre ens hem reconegut aquelles que, sense importar-nos que ens diguessin “homenots”, no hem fet tot allò que ens deien que havíem de fer pel fet de ser dones. És per això que, de seguida que pugui alliberar-me dels compromisos nadalencs, aniré a veure l’adaptació que n’ha fet Greta Gerwig. Encara més pel fet de saber que hi comparteixo la idea que hi ha alguna cosa rara a Little Women per sota del seu aparent convencionalisme domèstic, de la imatge de postal de Nadal, del sentimentalisme pel qual se l’ha menystingut. Deu tenir a veure amb Fruitlands.
