Opinió

Keep calm

El preu

S’acumulen les resolucions d’organismes internacionals que emmascaren el poder judicial espanyol i embruten els altres poders de l’Estat, que, com hem pogut comprovar, es fonen en un de sol quan es tracta de combatre l’independentisme. És part del preu que estan disposats a pagar per a la unitat d’Espanya. Ja ho va advertir Pérez Rubalcaba i no ens n’hem d’estranyar. El paga l’executiu, sigui de dretes com el de Rajoy o presumptament d’esquerres com el de Sánchez. I el paga el legislatiu, que manté la sedició en el Codi Penal, un delicte del segle XVI creat per monarques per parar les revoltes de la gent que volia els seus drets, com molt bé deia l’advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar. A parts iguals, solidàriament, els poders de l’Estat estan disposats a pagar el preu que calgui a compte d’un crèdit democràtic exhaurit, malgrat els esforços i els diners –esmerçats a l’Espanya Global d’Irene Lozano i Josep Borrell. La darrera i potser més sonora clatellada a la justícia espanyola és l’informe d’Amnistia Internacional que determina que el Suprem ha vulnerat el principi de legalitat, demana l’alliberament de Cuixart i Sànchez i adverteix que s’ha obert la porta a condemnar protestes pacífiques. Un revés que s’afegeix al demolidor informe dels observadors de la International Trial Watch i a l’anterior resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, per citar només tres pronunciaments de la cinquantena que ha constatat Òmnium. Instal·lada en una nova autarquia, ni aquestes crítiques ni les cada vegada més nombroses bufetades d’instàncies jurídiques europees faran moure un pèl la justícia espanyola a curt termini. Al contrari, respon amb una virulència emparada, més ben dit, esperonada per un poder mediàtic patriòtic espanyol que menysprea qualsevol resolució d’àmbit internacional vingui d’Amnistia, de l’ONU, dels observadors internacionals del judici, del tribunal de Slesvig-Holstein o de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En aquest context s’explica la celeritat amb què Jesús María Barrientos, president del TSJC, va ventilar amb un cop de porta als nassos la petició de l’advocat del president Quim Torra de fer cinc consultes a l’alt tribunal europeu abans de dictar sentència sobre el cas de la pancarta. La factura trigarà, però acabarà arribant, i el preu serà molt elevat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.