Opinió

De set en set

Droga infantil

Res de llaminadures amb superàvit de sucre o brioixeria industrial de xocolata: la droga dels nens d’avui són els videojocs. I l’addicció és doble. Primer, passar hores de mala gaita, solitud i poca tolerància a la frustració davant pantalles variades. Segon, matar el temps amb desenes de vídeos a YouTube, l’un darrere l’altre, com qui passa un rosari. Petits gags en els quals uns cretins més grans que els seus espectadors juguen partides en directe mentre amb crits, disfresses, queixes i un histrionisme fora mida narren tot el que fan. Aquesta soma és molt perillosa: el disc dur de l’infant no té lloc per a res més. Les converses que mantenen entre ells, a classe i a l’hora del pati, giren a l’entorn dels jocs. Els seus pensaments, també. Les matemàtiques, la llengua i la història no tenen cabuda en un cap atapeït d’elixirs, sanadores, bruixes nocturnes, dracs, esquelets, valquíries i mags de gel. Quan juguen, els nens estan posseïts per l’esperit dels youtubers que segueixen: parlen sols i es dirigeixen a un tu plural i inexistent que presumptament els està escoltant. Els progenitors permissius no s’adonen de res: la mainada està entretinguda i no emprenya. Però les famílies que confiem en les possibilitats dels nostres plançons ens fem creus d’aquest clima. Hi ha qui plora d’impotència. Hi ha qui se sent mal pare i, alhora, pensa que no té cap dret de prohibir quelcom comú a tota una generació. Els videojocs mal portats entrebanquen el creixement mental i emocional dels nens. Tallen els camins de la humanització. Els transformen en màquines de matar, buides d’amor i d’empatia. La droga, prengui la forma que prengui, perjudica: els nens no en són conscients, però els adults sí.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.