De reüll
De la mina a l’abocador
Comença el Mobile Social Congress denunciant les pràctiques esclavistes
L’escena és ben coneguda: una persona, estant al costat d’altres, se n’aïlla amb l’atenció concentrada en un petit estri amb què es relaciona compulsivament. Maleducada? Addicta? Esclava del mòbil? No hi ha cap resposta senzilla com tampoc hi ha cap consciència prou crítica respecte a la servitud que genera el model de consum i de producció de la indústria tecnològica que ens fa la vida més fàcil. Volem saber què s’amaga darrere cada nou telèfon intel·ligent que surt al mercat? En quines condicions s’obtenen els metalls i es fabriquen els aparells? On van a parar els residus? Amb el lema Esclavatge 2.0. De la mina a l’abocador, la quarta edició del Mobile Social Congress (26 i 27 de febrer, Pati Manning, Montealegre, 7, Barcelona) ofereix l’oportunitat de conèixer la immensa explotació humana que acompanya la nostra comunicació amb el món. Conflictes armats, dones violades, infants que cauen de gana i pel dur treball (el Congo, 80% de les reserves mundials de coltan); jornades laborals extenuants i sous de misèria (la Xina, producció i principal país exportador); malalties i morts a causa de tones de deixalles contaminants (en un barri d’Accra recalen els contenidors europeus). Ens interessa saber-ho o, com diu la investigadora Carme Altayó, ens estem convertint en ignorants selectius i còmplices d’empreses i governs sense escrúpols? Molt connectats, arreu, a l’instant, però insensibles al preu que d’altres en paguen?
