Disparen als nadons

Hi ha un crític de la dictadura –massa tova, li faltaven morts– que segurament avui anirà a dormir com a president del Brasil amb legitimitat democràtica per aplicar el seu programa racista, misogin i homòfob. Un nou soldat de la Internacional de l’Odi: comandament en plaça als EUA, Itàlia, Polònia, Hongria i fronts oberts en altres indrets d’Europa; ja veurem (decidirem) què passa en les eleccions del 26 de maig. Mentrestant, al Brasil, aquest gran país que malgrat els seus problemes é um continente inteiro de diversitat i mestissatge, els afrodescendents són agredits i els pobles nadius temen un genocidi si es liberalitza l’accés a les armes de foc: hisendats i grileiros –traficants de terres–, més encoratjats que mai, ja disparen als nadons guaraní. Un genocidi? La part de la història que els apologetes del descubrimiento s’obliden d’esmentar: un 90% dels habitants autòctons van sucumbir a la conquesta, a les malalties importades i a la mita (treball forçat a les mines); 15 milions d’africans van ser esclavitzats per aixecar els imperis colonials; als uns i als altres, se’ls va negar la condició humana per justificar tan atroç i poc cristiana explotació. La llavor fonda d’aquell racisme revifa i s’escampa enmig de les vergonyes de la depredació. Diu el possible electe que les minories o abaixen el cap o desapareixen. Li fan nosa perquè la seva resistència frena la desforestació de l’Amazones, el nostre pulmó, i ens salva a tots. Tant de bo les urnes li portin carbó.