Opinió

Els nous àrbitres de l'economia

La cimera del G-20 que s'ha celebrat a Pittsburgh és un petit pedaç dels països més rics del planeta a la crisi econòmica més gran de les darreres dècades. Com calia suposar, no han sorgit fórmules màgiques per solucionar els problemes financers, els principals causants de la crisi, ni s'ha concretat com resoldre, per una banda, la capitalització de la banca i, per l'altra, la vinculació dels sous dels banquers als resultats, amb posicions oposades entre els europeus i els nord-americans. Els polítics s'han compromès a mantenir les mesures econòmiques d'emergència, però no han aclarit com desenvolupar un creixement sostenible i equilibrat, ni com es pot compensar la manca de capital del país més consumista del món, els Estats Units, i l'excés de diners a la Xina. El G-20 s'ha consolidat com el successor del més restrictiu G-7, però hi ha un munt de problemes que s'han de resoldre per situar l'economia mundial en l'actual correlació de forces. El cas més flagrant és el Fons Monetari Internacional (FMI), controlat pels EUA i els països europeus, quan, en canvi, economies emergents com la xinesa, que ja és la segona del món, o l'índia hi tenen molt poc poder.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.